dissabte, 10 de març de 2018

Cinc euros de M....



El ponent que presenta el pressupost per a aquest any, arribat a un punt de la exposició, es remou ostensiblement a la cadira, sembla agafar aire, abaixa una mica el cap i diu amb veu quasi tremolosa “això comporta la necessitat de revisar les quotes (de soci), incrementant-les en cinc euros l’any”. Es produeix a l’assemblea un silenci gairebé sepulcral.

Tement-me el pitjor prenc la iniciativa i amb veu que procuro sigui forta dic: aprovat!
Per uns moments torna el silenci i el ponent afegeix “aquest augment es produiria l’any que ve, de fet...des del 2012 les quotes de soci han restat invariables”.

Soc conscient que quan he dit la paraula “aprovat” han convergit en mi moltes mirades, algunes de sorpresa per la intervenció imprevista, segur, però d’altres, també segur, d’un altre tarannà.
Estic assegut més o menys a meitat de les files de cadires de l’assemblea i això m’estalvia que els del davant es girin, que ja em coneixen per la veu, per això noto les mirades al clatell. Potser també per la constatació del ponent, que les quotes de soci no han pujat des del 2012, es manté  uns segons més el silenci i torno a intervenir: “Si home, aprovat...que si fos pel cost de la vida hauríem de pujar al menys 15 o 20 euros...”

Ara sí, una lleugera remor de comentaris amb la persona del costat trenca el silenci sense que es produeixi cap demanda de paraula, el ponent em mira com aquell qui dona les gràcies i diu “s’ aprova doncs,?....s’aprova”, i respira alleujat.

I jo penso (cinc euros de merda d’increment! A l’any!).  Un soci numerari de l’entitat paga 50€ l’any, o sigui 4,17 € al mes. I l’any que ve, 2019, passarà a pagar- ne  4,58 €/mes. Ridícul oi? 
Quin projecte pot tirar endavant així?  Cal seguir pidolant subvencions oficials com uns miserables, amb l’excusa, com diuen alguns, de que hi tenim dret?

I és que les entitats excursionistes, moltes camí de la desaparició, hem comès molts errors que ens han portat fins on som. Però sens dubte un dels quals, i no menor, ha estat la gasiveria dels socis.