El ponent que presenta el pressupost per a aquest any,
arribat a un punt de la exposició, es remou ostensiblement a la cadira, sembla
agafar aire, abaixa una mica el cap i diu amb veu quasi tremolosa “això
comporta la necessitat de revisar les quotes (de soci), incrementant-les en
cinc euros l’any”. Es produeix a l’assemblea un silenci gairebé sepulcral.
Tement-me el pitjor prenc la iniciativa i amb veu que procuro
sigui forta dic: aprovat!
Per uns moments torna el silenci i el ponent afegeix “aquest augment es produiria l’any que ve, de fet...des del 2012 les quotes de soci han restat invariables”.
Per uns moments torna el silenci i el ponent afegeix “aquest augment es produiria l’any que ve, de fet...des del 2012 les quotes de soci han restat invariables”.
Soc conscient que quan he dit la paraula “aprovat” han convergit en mi moltes mirades, algunes de sorpresa per la intervenció imprevista, segur, però d’altres, també segur, d’un altre tarannà.
Estic assegut més o menys a meitat de les files de cadires de
l’assemblea i això m’estalvia que els del davant es girin, que ja em coneixen per la
veu, per això noto les mirades al clatell. Potser també per la constatació del
ponent, que les quotes de soci no han pujat des del 2012, es manté uns segons més el silenci i torno a
intervenir: “Si home, aprovat...que si fos pel cost de la vida hauríem de pujar
al menys 15 o 20 euros...”
Ara sí, una lleugera remor de comentaris amb la persona del
costat trenca el silenci sense que es produeixi cap demanda de paraula, el
ponent em mira com aquell qui dona les gràcies i diu “s’ aprova
doncs,?....s’aprova”, i respira alleujat.
I jo penso (cinc euros de merda d’increment! A l’any!). Un soci numerari de l’entitat paga 50€ l’any,
o sigui 4,17 € al mes. I l’any que ve, 2019, passarà a pagar- ne 4,58 €/mes. Ridícul oi?
Quin projecte pot
tirar endavant així? Cal seguir pidolant
subvencions oficials com uns miserables, amb l’excusa, com diuen alguns, de que
hi tenim dret?
I és que les entitats excursionistes, moltes camí de la desaparició,
hem comès molts errors que ens han portat fins on som. Però sens dubte un dels
quals, i no menor, ha estat la gasiveria dels socis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada