Al nou "Rompeolas"

Dies abans havia sortit a la conversa el record de l'antic Rompeolas del port de Barcelona, lloc molt popular per als de la nostra generació, que queda emmagatzemat en els nostres arxius mentals de blanc i negre.

I com que els dies lluminosos d'aquesta primavera eixuta -fins ara si més no- ja conviden i força a escampar la boira, vam decidir que dijous passat hi aniríem. 

Bé, precisem: aniríem al nou Rompeolas, que potser fora millor dir el nou espigó exterior del port, doncs l'antic, subjecte dels nostre records, ja va passar a millor vida abans que es construís la "nova" icona d'aquell cantó, l'hotel Vela, per a acabar de conformar la façana marítima o si voleu -aggiornamento obliga- la nova skyline.

Com que, si us plau per força, les nostres passejades han de ser molt moderades, vam començar pel començament, que cal fer les coses ben fetes. I el començament no pot ser altre que un esmorzar tranquil a la Barceloneta, a la plaça de Sant Miquel, a tocar de la parròquia, un lloc deliciós en dia feiner, quan la Barceloneta no perd el seu caràcter de barri feinejador i popular.

Després vam agafar un altre autobús que ens portés al final, als peus del singular edifici de l'hotel Vela, que és on comença l'actual passeig per damunt l'espigó, el nou Trencaones que li diuen ara, en una traducció literal que no m'acaba de convèncer.
Pel cantó de mar, pel meu gust, es van passar de mida amb la barrera protectora, massa alta, tant, que no es pot veure com peten les ones a l'espigó, de manera que de trencaones res, fins que no s'arriba al final del passeig practicable, que queda clos per unes tanques metàl·liques. A partir de les quals l'espigó segueix fins a la seva fi només com a zona portuària. Allí sí que es pot veure com les ones s'estavellen en els bloc de formigó i roques de l'espigó.

Vet aquí els Cargolets a la tanca del final del tros passejable, gaudint del sol i del paisatge.

Una bella panoràmica de la muntanya de Montjuïc des del mar. I de la ciutat, coronada a l'esquena pel coll de Vallvidrera i el Tibidabo..

Diuen els companys Cargolets que repetirem sortides com aquesta. Amén.