Les Basses de Can Dimoni

Vet aquí que no ho sabia pas.

Ha estat aquest matí que mentre feia el cafè em mirava mapes del delta del Llobregat i m'he topat amb aquestes basses. Em mirava els mapes perquè a tres setmanes de la primavera astronòmica i amb signes evidents que la meteorològica ja està arribant, pensava de tornar-me a arribar a algun dels espais naturals del delta del Llobregat. Bo de veure tots els animalons de ploma que hi fan cap i aprofitar els dies agradables si s'escauen.

No ho sabia, però he vist a la recerca "googleiana" que les basses eren accessibles, visitables. De manera que deixant per a després cercar-ne més informació la mestressa i jo hem agafat la "burreta" i hem anat cap allà.

Hem fet un parell de voltes més del compte per trobar-les, perquè no està massa ben indicada la seva situació. El camí correcte, sortint de l'autovia de Castelldefels, àlies C-31, diu "parc agrari", que per a la nostra cerca no volia dir res, doncs el parc agrari del Baix Llobregat és molt gran. I tanmateix s'havia de prendre aquest camí asfaltat -asfaltat d'asfalt i de sots- fins finalment trobar un cartell que indica les Basses de Can Dimoni.

 

A l'entrada es passa pel costat d'una nau que hostatja un ramat d'ovelles i s'arriba a l'aparcament, on hi ha una caseta de fusta de informació de l'espai que, ens diu l'informador, només hi és els diumenges al matí, tot i que l'espai és visitable qualsevol dia de la setmana, si bé els serveis -que son a una altra caseta de fusta- només son oberts quan hi és l'informador.

La fotografia és feta des del primer observatori -n'hi ha dos- que com es veu està encarat a les muntanyes del Garraf i l'Ordal.

Passejar per aquest camí del voltant de la bassa gran, en un matí com el d'avui, ha estat un luxe d'apreciar. Fins i tot les meves potetes rondinaven menys en caminar que d'habitud, tal vegada complagudes de tornar a trepitjar camí de terra, qui sap si enyorades.

Jo sencer, sí.

Hi ha una segona guaita al cantó oposat de la primera, separades ambdues per uns tres-cents metres del camí que deia suara. De manera que hem fet una passejada de sis-cents metres atès que el camí de les basses petites -un parell més- estava tancat.

Em deixava de dir que on hi ha l'aparcament hi ha també una zona de picnic, amb unes taules de fusta ombrejades per uns coberts també de fusta, on es pot menjar la truita de patates portada de casa, suggerida per l'informador, estant per cert prohibit de fer foc.

Ara ja entenc perquè no n'havia sentit a parlar d'aquestes basses tot i ser, com soc, fill del Baix Llobregat i havent sentit a parlar de jove dels espais del delta, aleshores sense cap regulació ni protecció. Vet aquí que les basses, contràriament al que jo suposava, que devien ser ben antigues, dessecades per al conreu i darrerament recuperades, resulta que no, que les basses son originades per l'extracció d'àrids per a la construcció dels anys setantes, com molt bé explica aquesta entrada de la Viquipèdia. 

Un cop d'ull al Vissir de lICGC és suficient per a veure'n la ubicació.

Comptat i debatut, un bon lloc per a passar-hi unes hores agradoses i relaxades tant per a famílies i infants com per a vells excursionistes de capa caiguda.