divendres, 19 de gener de 2007

Temps meteorològic.

Després de sopar estava veient l'espai del temps de tevetrès, en el que confirmen la predicció d'un canvi de temps. Aquesta és una expressió que no deixa de sorprendre'm, atès que el temps canvia continuament. Suposo que quan ho diuen així es refereixen a un canvi més o menys sobtat, com sembla que serà la propera baixada de temperatures.
D'una part ja m'està bé, perque probablement tranquilitzarà tots aquells que els sembla que aquests terç, encara no, d'hivern astronòmic que portem, és una mena de cosa rara i excepcional.
La pressió mediàtica en relació al dit canvi climàtic fa que cada cosa que ens sembla -o ens diuen pels mitjans de comunicació- excepcional, sigui això, excepcional.
La variació del clima que sembla que estadísticament es confirma i el grau de la possible influència de l'activitat humana és un tema seriós. La llàstima és que els dits "massa media" no el toquen seriosament, ans al contrari, amb un alarmisme que només es justifica, com tantes altres coses, per la cerca d'audiència a qualsevol preu.
El que resulta extrany és que vagi guanyan terreny, segons em sembla observar, la identificació de les estacions astronòmiques i meteorològiques.
Tenir una certa edat té inconvenients i també avantatges. Per això puc recordar, tot i que era un nen aleshores, les terribles gelades del dia de la Candelera de 1957. I més de tres o de quatre revetlles de Sant Joan amb un bon jersei. I què dir-vos de la gran nevada de l'any 1962? I de les inundacions del Baix Llobregat i Vallès?
Us imagineu que aleshores s'hagués parlat prèviament del canvi climàtic? Doncs hauriem estat tots resant novenes per la inevitable fí del mon. No?
Val a dir que, malgrat tot, es senten veus assenyades com ara la del director d'una estació d'esquí del Pirineu català, no recordo quina, que davant la sorpresa de la jove entrevistadora de tevetrés a la recerca de burxar a la suposada ferida de la manca de neu, simplement va comentar que molts vegades pel desembre no hi ha neu o no n'hi ha prou per a esquiar a les pistes, i que allò no tenia res d'anormal. És clar que l'home tenia cabell blanc, com jo, i per cert també poc cabell, com jo.
Un dia de vacances de fa sis o set anys, passejava amb la meva dona pels voltants d'un poblet de la Nafarroa euskaldún, en un estiu que recordo força sec. Ens vam trobar un home gran assegut en una pedra amb qui vam creuar unes paraules. En dir-li jo, amb tò que devia semblar més o menys preocupat, que feia temps que no plovia, amb tota la parsimonia va deixar passar uns segons, que em van semblar molt llargs, i va contestar: "si no llueve...ya lloverà".
¿Quantes collonades, vaig pensar jo, no haurà sentit aquest home sobre el temps?
Ara sóc jo qui té la sensació d'haver-ne sentit un tip de collonades.
Si tanmateix han de baixar i fort les temperatures, una cosa em fa recança: que els que vagin a fer Pirineu, siguin molt prudents, que aquests canvis sobtats han costat moltes vides.
I més prudents encara cal que siguin, que pel que diuen els vents bufaràn fort.
Neu i vent. El torb.
Que venen quan han de venir. I prou.

1 comentari:

enric faura ha dit...

Tens tota la raó. A banda del canvi climàtic, els mitjans li donen un rebombori a una tempesta, a una mica de pluja, a una baixada de temperatures que em sembla exagerat.
TV3 ha fet molt pel creixement de l'afició a la metereologia a casa nostra, però ha exagerat massa el tema i s'ha perdut tota perspectiva.