Ja hauria de ser al llit.

Demà aniré amb els companys veterans a fer una excursioneta. Pel cantó de Sant Antoni, a la riba dreta del Llobregat, a mig camí del riu i de Torrelles.
I per aquest motiu ja hauria de ser al llit.

Però és que mentre estava sopant he fet una excepció i he engegat la televisió. Després de donar unes quantes voltes per les emissores amb el dit que em semblava tenir el mal de Sant Vito, he anat a raure a una d'aquestes cadenes que son "les altres", les que no es veuen gaire bé, o "les petites", les que no en sents parlar normalment. Resulta que era la "Urbe", escric amb alguna majúscula per entremig si no recordo malament. I es veia força bé.

Hi estàven entrevistant en Josep Maria Espinàs, i tal com parlàven, tant el xicot que li feia les preguntes, com el tarannà, ja prou conegut, de l'entrevistat, m'hi he trobat bé i ho he estat mirant una estoneta.
Mira, m'han fet sentir bé. Una bona conversa. Com la que espero tenir, vista la experiència, amb alguns companys de demà.
I he pensat que fora una bona cosa anar a l'ordinador, encendre un cigarro -sembla que s'ha de dir cigarreta- tota vegada que jo no sóc de pipa, com el senyor Espinàs, i dir que m'han fet passar una bona estoneta mentre pelava parsimoniosament la pera que m'ha servit de postres, i me la cruspia.

Queda dit, doncs. I me'n vaig a dormir. De l'excursió en parlaré demà si tinc temps.