dimarts, 10 d’abril de 2007

La part pel tot o tots som presumptes culpables.

Recordo que un dia vam arribar a un refugi i era tancat. No hi havia guàrdia. De manera que vam haver de passar la nit al refugi lliure.
En relació a aquells anys de joventut meva, els refugis han millorat, tot i que no gaire, perquè no fa molts anys vaig anar al refugi Sant Jordi, a la Font del Faig, i encara vaig haver –com tothom- d’anar a fer el que la fisiologia mana darrera uns arbres.
No era la primera vegada que passava una nit a la part lliure d’un refugi. Però aquella va ser una nit del lloro, atès que vam haver d’estar una bona estona netejant la merda que hi havien deixat a fi que poguéssim estendre els sacs a terra amb un mínim de garanties, i tota la nit vam estar sentint la pudor del fum que havien fet, a les parets.
Els que hi havien passat abans de nosaltres eren uns porcs. Una gent porca.
Algú podria haver dit que els excursionistes som uns porcs, pel fet que hi hagi alguna gent que va a muntanya que ho és.
Jo els nego el qualificatiu d’excursionistes. No tot aquell que va amuntanya o porta una motxilla és excursionista. Ni de lluny.

Això m’ha vingut al cap llegint que aquesta Setmana Santa hi ha hagut més morts que l’any passat a les carreteres. I hi ha qui sembla sorprès que això sigui així, malgrat l’entrada en vigor del dit carnet per punts.
A mi no m’estranya. És així i em temo molt que, amb alts i baixos en les xifres, això continuï així.

Igual que hi ha gent a muntanya que es comporta malament, hi ha gent que va a peu i és un mal educat o un irresponsable, i ho és quan agafa el cotxe. L’irresponsable, el mal educat o el malparit ho és vagi on vagi i hi vagi com hi vagi.

La llàstima és que aleshores, quan es vol d’alguna manera intervenir per part de qui en té la responsabilitat de fer-ho, ho fa com el mal mestre que castiga tota una classe per la malifeta d’un: aquesta és la filosofia del carnet per punts.
O sia, tots –els conductors- som presumptes culpables i per això tots tindrem –tenim- un carnet per punts. Depenent del grau de la vostra culpabilitat en perdreu més o menys. (On és aquell principi jurídic segons el qual tothom és innocent fins que no es demostri el contrari?).
Quan es va establir aquesta mesura, recordo que un locutor conegut es planyia dient, amb altres paraules, que si ell anava com Déu mana, com la majoria de gent, perquè carai s’havia de prendre cap mesura amb la gent que tingués un capteniment correcte? “Que posin aquesta mesura contra els reincidents!”. Té tota la raó.

Hi ha conductors irresponsables. La solució, carnet per punts per a tothom.
Hi ha gent bruta que emmerda els carrers. No els persegueixen. Parlo de Barcelona. La responsabilitat és de tothom. I perquè no s’emprenyi la gent i no els votin, s’augmenten les brigades de neteja –que paguem tots-.
Una pila de gent fa servir el metro sense pagar. “Solució”: uns quants emigrants, en algunes estacions, vestits amb l’uniforme d’una companyia privada de seguretat –que naturalment no es posaran amb ningú perquè ells no son policies- per a fer una mica de patxoca i avall. Ai sí! I una campanya de “sensibilització ciutadana”, perquè resulta que “tots” en som responsables.
Doncs no, senyors. Jo no en sóc.

Hauríem de tenir reglaments, lleis i els policies que calgui per a perseguir l’infractor, no reglaments i lleis que com el mal mestre responsabilitzen tota la classe.

Cal tenir lleis adequades, que sancionin les males conductes, i el nombre de policies –mossos o guàrdia urbana- que calgui. No és qüestió de diners, que de diners se’n llencen a cabassos, entre d’altres maneres amb “campanyes”.
Cal actuar sobre la part afectada, no sobre el tot.

Crec que, així com fan els qui ens governen, no se’n sortiran. Ho fan malament.