Les notes que he près al bloc de motxilla diuen: “el bar dels estudiants, el laberint, el fortí, sota el turó de Valldaura, la gossera, gossos passejats, boires a mar, revolt de la paiella, baixada a Sant Genís.”
Com que tinc per costum escriure la nota de l’excursió poc després d’arribar a casa, sempre que és possible, doncs ja en tinc prou amb aquestes notes quasi taquigràfiques perquè el record encara és fresc.
Hem esmorzat vàries vegades al bar dels estudiants de les antigues Llars Mundet, de l’actual campus universitari, on s’està ben còmode a les amples taules que els estudiants tant fan servir per a prendre alguna cosa com per a fer un escampall de papers. Nosaltres, i altres veterans emmotxillats som la nota diferenciadora en aquest espai juvenil.
El parc del Laberint del que foren terrenys del Marquès d’Alfarràs queda a l’esquerra camí del frenopàtic que és la darrera construcció (avui per avui), que trobem en anar pujant. Em crida l’atenció un cartell pintat a una paret, informant del sender de gran recorregut que va a Montserrat i que diu que, fins allà, hi ha dotze hores i dotze minuts. Això sí que és precisió, eh? O bon humor. Perque encara que aquest temps total pugui ser el resultat de la suma dels temps estimats en cada tram descrit, no deixo de trobar de bon humor –i que duri- una informació tant pretesament exacta.
A mitja pujada la parada obligada, per la curiositat i per a recuperar el buf, a les restes del castell Fortí. No en sé res i tinc curiositat. Un company m’ha dit que li sonava com si fos una construcció carlina. Potse sí, perque queden moltes finestretes espitllerades i la construcció no sembla pas més antiga. Bé, ja buscaré informació.
En acabar la pujada, el temps emboirat i enganxifós ha fet que el tros de camisa atrapat entre l’esquena i la motxilla hagi quedat ben moll.
Hem tirat després cap a la gossera municipal per una pista ampla, on hem trobat uns voluntaris que anàven a passejar gossos de la gosera. Feina estimable digne de lloança. Haurieu d’haver vist amb quina al·legria ens fèien festes aquells animalons.
Curiosament, en arribar a casa he vist que a La Vanguàrdia, a l’espai “La Contra”, també es parla de gossos.
Per anar a la gossera en cotxe s’hi arriba per la pista de terra que surt del revolt de la paiella de la carretera que va a Sant Cugat i el Tibidabo, que és on nosaltres, que venim en la direcció contrària, hem arribat.
D’allà hem començat a baixar per corriolets fins a les primeres cases del final d’aquell tros urbà nascut a redós i més amunt del nucli de Sant Genís dels Agudells, una de les dues parròquies de l’antic poble d’Horta, independent fins el 1904.
Hem fet una aturada al costat de la rectoria de Sant Genís. No ho hem visitat perquè no ho teniem previst i per a fer-ho, s’ha de demanar cita prèvia.
I d’allà al metro.
http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada