Ahir va fer un matí de primavera magnífic. Dissabte havia plogut i els boscos de Molins de Rei feien un goig com poques vegades s'escau.
Vaig participar a la 22ena edició de la caminada que organitza el Centre Excursionista de Molins de Rei, el CEM, que ens té acostumats a un alt grau de competència en allò que organitza, de manera que sembla com si no hi hagués organització. Cada d'any ho demostra no tant sols amb la Caminada, si no també amb "La Marxeta", que comptabilitza més edicions que aquella, i amb d'altres activitats.
Els itineraris de les caminades del CEM son fets amb molta cura, cercant, com he pogut comprovar moltes vegades, no tant sols itineraris no repetitius -cosa ben difícil tenint per norma un recorregut circular amb sortida i arribada a Molins- si no que a més, es cerquen aquells indrets, aquells corriols semidesapareguts que es revitalitzen i donen nova perspectiva del territori.
Des d'aquesta humil tribuna, doncs, la meva sincera felicitació.
L'esclat de la ginesta, l'aigua baixant generosa per la riera, les pinedes i alzinars, els tolls amb els senyals de les potes dels senglars...un cel blau intens, aquella nena del darrera meu que al costat de sa mare canta aquella cançó que ha aprés a l'escola:
"tinc un avi amb la barba blanca,
i una pipa encesa que només fa fum,
que m'explica contes
de naus perdudes en mig de les ones..."
Aquella nena em va fer venir un gust agredolç a la boca.
Ella no sap que potser el grans que avui li mostrem el camí, que l'ajudem a fer el saltiró per a trespassar la riera davant de Can Planas, que li expliquem que aquelles flors que ha agafat per fer-li un ramet a la mare son estepes, no serem capaços de preservar aquest espai.
Ella no sap que potser el grans que avui li mostrem el camí, que l'ajudem a fer el saltiró per a trespassar la riera davant de Can Planas, que li expliquem que aquelles flors que ha agafat per fer-li un ramet a la mare son estepes, no serem capaços de preservar aquest espai.
Que quan sigui gran, aquest espai pot haver desaparegut.
En efecte, una bona part del recorregut de la Caminada d'enguany de tornada al poble està greument amenaçat pel maleït projecte dit "Vial de Cornisa" que ha de malmetre un dels espai de més valor, en tots sentits, de Collserola.
Se li podrà explicar un dia que allò es var destruïr per al seu "benestar, per a la seva "millor mobilitat", etc.?
Si, se li podrà explicar. Però no se li podrà tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada