Soliloqui

Quan Iuri Gagarin, el primer cosmonauta, va tornar de l'espai va dir, com volia sentir la "nomenklatura" de l'URSS d'aquells anys "que no havia vist a Déu".
Infantil, oi?

Sempre que hi ha algún avenç científic, particularment si és relacionat amb l'espai astronòmic, com ara, que hem conegut la notícia de l'existència del planeta Gliese 581C , surten a la palestra científics de vol curt i corifeus de tota mena que s'autojustifiquen per la animadversió a tot allò que soni a creença, trascendència, religiositat, desqualificant tot tipus de conceptualització no susceptible d'ésser, com diu la famosa frase, "pesat, amidat, i comptat".
No és que em sorprengui. És ben cert allò de que els arbres no ens deixen veure el bosc, qüestió de percepció al cap i a la fí.
I no em sorprèn perquè l'autosatisfacció de molts humans per allò que és considerat, a voltes amb raó, molt rellevant, no coneix límits ni mites d'Ïcar, llevat és clar, dels grans científics i pensadors, veritables motors de l'avenç humà, que, lluny de desqualificar es limiten a dir, en temes com aquest, que no saben, que no poden confirmar ni desmentir. I no cal que em refereixi als científics i pensadors que es consideren creients.
Capteniment que evita el pèndol de sempre, d'un costat a l'oposat. De l'obscurantisme i negació del coneixement si no s'adiu a un corpus teocràtic a la negació de tot allò que pogués ser raonat o percebut diferentment.
Alguns, massa, encara es neguen a aprendre la lliçó.

Em plau recordar una petita part d'un assaig d'Albert Einstein que crec que vé a tomb:

"El misteri és la més bella experiència que puc tenir. És l’emoció fonamental que trobem al bressol de l’art veritable i de la veritable ciència.
Qui no l’experimenti, qui no es pregunti pel misteri, qui no s’en meravelli, està com mort i els seus ulls estan enfosquits.
Va ser l’experiència del misteri –tot i que barrejada amb temor- la que va engendrar la religió. Un coneixement de l’existència de quelcom que no podem penetrar, les nostres percepcions de la raó més profunda i de la bellesa més radiant, que només son accessibles a les nostres ments en les seves formes més primitives: És aquest coneixement i aquesta emoció el que constitueixen la veritable religiositat.
En aquest sentit i només en aquest sentit, soc un home profundament religiós.
Estic satisfet amb el misteri de la vida eterna i amb un coneixement, un sentiment de la meravellosa estructura de l’existència, així com de l’humil intent d’entendre fins i tot una petita part de la Raó que es manifesta a la naturalesa."