Avui és el dia de “reflexió”.
Fa uns dies, més o menys al començament de la campanya electoral, em va arribar còpia d'una carta que la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va adreçar als candidats a alcalde de Barcelona.
A la carta s'esmenta un fet prou rellevant: "Avui davant el procés electoral, us volem fer avinent que cal rectificar una situació que tristament protagonitza l'ajuntament de Barcelona: és l'únic ajuntament del Consorci de Collserola que no ha definit els límits de l'espai natural corresponent al seu terme municipal que ha de formar part del Parc Natural.
Aquesta situació provoca la paràlisi en la seva declaració..."
El text complet de la carta el teniu aquí.
Per a aquells, excursionistes o no, que tinguem un mínim de sensibilitat per la natura i especialment aquesta meravella que és Collserola, aquesta situació ens provoca, parlo al menys per mí, un sentiment de decepció en constatar que, una vegada més, podem fer el “paripé” tancant el llum cinc minuts contra el canvi climàtic i alhora anar destruïnt la natura que tenim a casa.
Fa uns dies, més o menys al començament de la campanya electoral, em va arribar còpia d'una carta que la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va adreçar als candidats a alcalde de Barcelona.
A la carta s'esmenta un fet prou rellevant: "Avui davant el procés electoral, us volem fer avinent que cal rectificar una situació que tristament protagonitza l'ajuntament de Barcelona: és l'únic ajuntament del Consorci de Collserola que no ha definit els límits de l'espai natural corresponent al seu terme municipal que ha de formar part del Parc Natural.
Aquesta situació provoca la paràlisi en la seva declaració..."
El text complet de la carta el teniu aquí.
Per a aquells, excursionistes o no, que tinguem un mínim de sensibilitat per la natura i especialment aquesta meravella que és Collserola, aquesta situació ens provoca, parlo al menys per mí, un sentiment de decepció en constatar que, una vegada més, podem fer el “paripé” tancant el llum cinc minuts contra el canvi climàtic i alhora anar destruïnt la natura que tenim a casa.
Que jo sàpiga, a hores d'ara no hi ha resposta.
Però m'és igual perquè, encara que algún o alguns candidats diguéssin que a l'endema de prendre possessió ordenarien la marcació dels límits, quín valor es pot atribuïr a les seves promeses?
Al menys serviria per a poder recordar o recordar-los, que una vegada més han incomplert.
I què?
Doncs res. Com tantes vegades, una vegada passades les eleccions, tal dia farà un any.
3 comentaris:
Em temo que tens raó. A més, el moviment ciutadà i la pressió de les associacions relacionades amb la natura és, pràcticament, nul, hores d'ara, davant d'aquests temes, i només bull quan hi ha interessos partidistes, mediatitzats. No anem bé.
Crec que l´elevada abstenció, es el reflex dels descontentament de la societat vers els seus politics.
Els politics, viuen tan lluny de la societat!!
Salut!!
Teniu raó.
Allò que em sembla més preocupant, Yeti, no és que els polítics visquin lluny de la societat, la qual cosa en ella mateixa ja és rellevant, sino que és la pròpia societat la que viu amb despreci total de la natura: no tant sols indiferent a l'espai físico-natural on vivim els humans i altres espècies, sinò que la depredació, la destrucció absurda, no produeix cap mena de rebuig.
Deplorable.
Publica un comentari a l'entrada