Cloenda i Torrent Gran

Bloc de motxilla del dijous 14 de juny del 2007.

El grup de veterans del que faig part hem fet avui la darrera sortida de la temporada. Nosaltres fem com els escolars, que el curs ens va d’octubre a juny. Sortida que ha estat com ja és tradició, de cloenda, dinant tots plegats.

Fem cara doncs, a partir d’avui, a la nostra particular travessa del desert, que farà que el grup, com a tal, no reemprengui les sortides col·lectives fins a primers d’octubre.
Em vé de gust rondinar una mica per aquest espai de temps tant perllongat d’absència de sortides del grup, tot haver-me de rendir a l’evidència que cal fer-ho així, atès que les nostres gens sobrades forces no poden ser enfrontades, a més, a temperatures massa elevades.

Tan se val que uns o altres, esporàdicament, seguirem a nivell particular cercant el bosc, els petits turons, zones ombrívoles i tot allò que d’una manera o d’altra, forma part de la nostra dèria, amb petites i senzilles passejades. Però no és el mateix, atès el bon tarannà que disfrutem del grup.

Precisament la d’avui, darrera de la temporada, com dic, ha estat per lloc ombrívol i protegit , que desconeixia i que m’ha agradat, i força, conèixer.
En efecte, hem recorregut un bon tros del Torrent Gran d’Abrera, una zona molt rica en vegetació i fauna. La vegetació resulta ben evident, però la fauna no es pot copsar amb una sola passejada, però ha de ser ric també en fauna atesa la riquesa vegetal. El que sí que puc afirmar és que hi ha varies espècies d’ocells com hem pogut sentir.

No coneixia aquest torrent, envoltat per zona molt urbanitzada, de naus industrials a un cantó i d’una urbanització de cases per l’altre.
M’ha agradat obtenir-ne més informació que, si és de l’interès d’algú, podrà llegir aquí.

No sé d’on prové, però el fet és que la riera o torrent, tenia les aigües molt brutes. Una llàstima. Una verdadera llàstima, perquè és un lloc extraordinari.
És ben cert que pel que fa a la protecció dels espais naturals tenim mala peça al teler. Quí sap si algún dia “la societat” , en general, se n’adonarà de les conseqüències de malmetre-ho tot i deixarà de donar l’esquena a la natura. Amén.

Val la pena anar a donar un vol pel Torrent Gran. És una passejada deliciosa. I potser, amb una mica de sort, les aigües tornin a estar netes.

Estant a Abrera, no hem estalviat una visita a la parroquial de Sant Pere, una petita església romànica bellíssima, que es visitable els matins, llevat dels dijous al matí. Sortosament per a nosaltres, que hem fet l’excursió precisament el dijous, hem comptat amb la molt amable col·laboració del rector de la parròquia, que ha encarregat a altra persona que ens l’ensenyés.
És un goig trobar-se amb persones tant amables.