Compareixences elèctriques

Ahir anava en el cotxe i tenia la ràdio posada. Catalunya Música, que és l’emissora que tinc seleccionada per defecte. Després d’una sonata de Schubert, preciosa, van posar una peça de música de cambra que no em va fer el pès i vaig canviar a Catalunya Ràdio. No això tampoc...
Catalunya Informació.
Em vaig quedar bocabadat, doncs donàven en directe la compareixença al Parlament dels dos representants de les empreses que miren de treure’s les puces del damunt amb la qüestió de l’apagada de llum que va haver-hi no fa gaire a Barcelona.
Vaig sentir el final de la primera intervenció i una part de l’altra intervenció.
Hagués pagat una petixina de platja recollida una matinada d’hivern, per veure les cares del parlamentaris que seguien la sessió.
Estic segur que eren un poema, perquè, és clar, la culpa no era de cadascú d’ells, era de l’altre, de l’altra companyia. Totes dues companyies havien invertit més a Catalunya que a cap altre lloc de les Espanyes, i a més, les inversions de totes dues eren les més grans que s’havien fet els darrers anys.
Ja ho diuen que la culpa és negra i ningú la vol.

I jo em preguntava, en arribar on anava i, per tant, tancar la ràdio. Bé, i ara què?
Que potser els parlamentaris hi entenen en això dels kilovolts, les subestacions, desconnexions, etc.?
Com s’ho faràn?
O no son ells qui ho han d’esbrinar?
O potser no s’ho faràn? Perquè tal com deia un personatge d’una sèrie televisiva, el “Sí Ministre”, de tant bon record: “Si vols que una qüestió no s’aclareixi mai, crea una comissió d’investigació”.
Des que, fa anys, vaig sentir-ho, he pogut comprovar que és una veritat de l’alçada d’un campanar.
Em sembla doncs, que això.