Soliloqui per a un xàfec d'agost.

Va caure un xàfec d’estiu l’altre dia i com que era en un d’aquests pocs espais de terra que hi ha encara a la ciutat, vaig sentir aquella olor de terra molla. Que m’encanta, com l’olor que deixa un ramat de bens quan passa. Son olors que ja son poc freqüents segons a on i potser per això els frueixo més. Per la raresa suposo, o potser perquè em porten els nassos a recordar altres temps.

Un xàfec d’estiu com qualsevol altre, però anunciat com aquell qui ha trobat vida extraterrestre en aquest programa televisiu –que, per cert, em van dir que era el de màxima audiència- que s’en diu “El Temps”. Trobo curiós que un fet d’allò més normal sigui tractat com una notícia. Han baixat les rieres del Maresme ens han informat. I és clar que han baixat. Com sempre.
Com seguiràn fent, seguint la canalització o no, que això, per molt que presumeixin els enginyers, dependrà de l’aigua, de com vulgui baixar, de quanta, i del que es pugui trobar pel camí. I quan l’aigua no passi pel camí que es creuen que li han marcat, la resposta serà que ha estat una pluja “extraordinària” i que la infrastructura estava calculada per la mitjana de precipitació estadisticament resgistrada entre els anys tal i tal i que no es poden dissenyar les infrastructures per a una vinguda punta, o sigui, fora de la estadística. Com va passar fa uns anys amb aquell pont d’Esparraguera, vet aquí.
I resulta que l’aigua és una maleducada i una ignorant, que no s’ha après les seves pròpies estadístiques. A construïr cases a tocar del llit de la riera, a canalitzar la riera, i a creuar els dits, estadísticament, això sí.
I com diuen en castellà, “se quedan màs anchos que largos”. I més d’un a buscar el cotxe a mar.

Recordo un dia, quan vaig estar treballant al costat d’una de les rieres del Maresme, que feia un dia bonic, i en anar a esmorzar un cotxe de la guàrdia urbana del poble va tancar ràpidament l’accés a la carretera i amb els altaveus anava avisant que baixava la riera. Feia un sol magnífic i no va trigar ni deu minuts a baixar una rierada que feia feredat i es va endur a mar mitja dotzena de cotxes, aparcats, malgrat el senyal, en zona perillosa. El xàfec era dalt. A baix, de pluja, no ens n'havia caigut ni una gota.

Passat el tombant de la Mare de Déu d’agost, o pel setembre, tornaràn a baixar. I serà notícia. És una bona pensada per als periodistes això de fer-ne notícies de les coses habituals: estalvia molta feina.

Al menys, amb una mica de sort, si cau a prop de casa podré sortir allà on encara puc sentir la olor de terra molla. La olor dels bens, de moment, ho tinc una mica més cru.