Caminem de matinada o a la posta?

Que algú faci activitats diferents no té res d’estrany. Per a mi és d’allò més normal.
Quan practiqui la gastronomia serà un gastrònom i quan practiqui el futbol serà un futbolista. Tant senzill com això.
No, ni descobreixo ara la sopa d’all ni vull prendre el pèl a ningú.
Ho dic per a comentar l’article de Muntanya.net que porta el títol “Què és l’excursionisme? II”, que forma part del debat –o conversa blocaire- que estem mantenint, amb alguna aportació esporàdica més.

Un excursionista es trobarà molt còmode a bona part de les entrades del bloc esmentat. Suposo que un atleta de muntanya o un escalador esportiu, també.
Per tant, jo em permetria afirmar que el seu autor és excursionista. I més coses segurament també. Però jo el tinc per excursionista atès, com he dit, el contingut de molts articles seus.

Per això m’han sorprès les idees bàsiques –que jo entenc com a bàsiques- de l’article esmentat. Una de les quals, diu: “...he arribat a la conclusió que no sabria com definir l’excursionisme actual”. Reblant el sentit de la frase anterior, en un altre punt de l’article ens diu: “Em penso que (l’excursionisme actual) és un concepte massa ampli i inconcret i que en l’actualitat ha perdut bona part del seu sentit.”
Hi ha a molts articles del seu bloc amb una temàtica i un discurs, al meu entendre, clarament excursionista. Praxis que bé ha de ser el reflex d’un “ideari”, d’un tarannà.
Jo afirmo doncs, segur que amb el seu permís, que l’amic Enric és un excursionista.
Segurament més coses també, com igualment es pot veure per d’altres articles.

Crec que sovint la dificultat de la definició d’excursionisme rau en la voluntat de fer-hi cabre d’altres activitats que agraden, però que no hi caben.
Aquí és quan el concepte es torna, com diu l’Enric, massa ample i inconcret. És clar, no es poden definir alhora coses diferents.

Aquesta és una confusió que se sol tenir quan es vol fer casar la definició d’excursionisme amb la definició de les activitats dels centres excursionistes. Dues coses ben diferents, atesa l’evolució que han anat tenint els centres. No s’és excursionista pel fet de pertànyer a un centre excursionista. Se n’és si es té l’ideari i la pràctica excursionista.

Em permeto opinar, i l’amic Enric em corregirà si és el cas, que aquesta confusió és la que el porta a la tercera formulació significativa del seu escrit: “Crec que l’excursionisme cada cop serà un concepte més històric mentre els esports de muntanya aniran guanyant presència.”
En els centres excursionistes, tal com van les coses, sí. Hi estic d’acord del tot.

L'excursionisme, caminem de matinada o anem a la posta?. Aquesta qüestió mereix un altre article. Cal no cansar els ulls.