"Veuràs una creu
a la clariana,
on s'atura el vent,
rodamón de l'alba.
On arriba el crit
de la gent calmada,
i la mort no sap
quin follet s'hi amaga.
Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
no em diguis adéu,
ni m'escriguis cartes.
Que jo no hi seré,
rodamón de l'alba."
Fragment de "Paisatges", un dels millors poemes, a parer meu, del llibre "Indrets i Camins", de la Júlia, de La Panxa del Bou.
No us ho perdeu.
1 comentari:
Gràcies, xiruquero.
Publica un comentari a l'entrada