dilluns, 8 d’octubre de 2007

A la fira del llibre de muntanya.

Cap a l’Esquirol.
Fa un matí de diumenge bonic i poso Catalunya Música, que tinc pre-seleccionada a la ràdio del cotxe.
A l’Esquirol, o Santa Maria de Corcó, hi ha la Fira del Llibre de Muntanya. Enguany segurament també m’hagués passat per alt si no hagués estat per l’article que en va fer al seu bloc
Muntanya.net i un fulletó que vaig recollir a un centre del que en soc soci. I és que aquests diumenges d’octubre sempre son plens d’activitat.

No està gens malament per a començar el dia: el tercer moviment, rondó allegro, del concert per a clarinet i orquestra de Mozart, el seu kegel 622. El locutor ens recorda que el va composar dos mesos abans de morir i em torna al cap la mateixa pregunta de sempre: què hagués estat la música si el geni hagués viscut, per exemple, fins als setanta?
Els camps i clapes de bosc entre polígons industrials del Vallès tenen una llum suau però clara alhora i la remor del cotxe no m’impedeix una correcta audició de la música. Ara ens posen Juli
Garreta, que bé!. Conduir amb aquesta companyia i amb poc trànsit, com avui, és un veritable plaer.
Hola, i adéu, Tagamanent, vell amic…tu sempre esponerós, com sentinella de guaita....
Ens explica el locutor a la presentació de la sardana “Juny”, que tantes vegades he ballat: “En una conversa que va tenir Garreta amb Canut Pellisser, li va dir: una de les coses que em plau més és trobar-me a muntanya al migdia i en plena canícula, veig la terra tremir talment com una dona que és besada i sento el desig de trescamar-hi i de cantar un al·leluia de foc.”

S’acaben les notes de “Juny” i tanco la ràdio, que estic a punt d’arribar a les “quatre carreteres”, a Tona, on he decidit esmorzar, quasi bé com seguint el ritual de les aturades dels autocars quan anàvem a les terres d’aquell nord proper, aleshores no tant.

Boira a la plana. Sembla que no hagi de durar massa. En sortir de Roda de Ter ja s’esvaeix.
En arribar a l’Esquirol em ve al cap una cançó d’
Els Esquirols, aquell magnífic grup d’aquí, del Collsacabra, que tant havíem cantat als focs de camp, als refugis...

La Fira del Llibre de Muntanya fa goig. La blancor de l’envelat on hi ha les parades dels llibres contrasta amb l’immens decorat del darrera tal com hi arribo: Cabrera i el pla d’Aiats.

Hi ha força gent, de totes les edats. Això em sembla una feliç constatació. Em crida poderosament l’atenció i m’hi estic una bona estona, una parada d’una llibreria d’Andorra que té llibre de vell. Me n’enduc un llibret de Pujol i Algueró, l’autor de “Temes d’Excursionisme”, que vaig llegir fa molts anys, però aquest llibret, del que en desconeixia l’existència, es diu “Orientacions d’Excursionisme” i el prologa
Batista i Roca. És del 1928 i només me’n demanen deu euros.

Plànols excel·lentment editats de l’Editorial Alpina, inclòs suports cartogràfics en cd, les publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Uec, “muntanyes” de publicacions de l’editorial “Desnivel”, la majoria de les quals dedicades a la “escalada deportiva”. Guies d’excursions per a fer a tota la geografia. D’això hi ha una molt bona oferta.
També hi trobo –rèmores del passat?- mitja dotzena de monografies històriques –som a terres de Nyerros i Cadells- i una altra mitja dotzena més d’obres d’etnografia. Temàtica ambiental, pel que veig, es limita a algunes obres tipus guies, per a identificar arbres, arbustos i bolets.

No trobo, però, cançoners, ni cap partitura. Res de música a muntanya. Ni a la llibreria de vell ni a cap altra paradeta. Tampoc ningú, en una fira al seu Collsacabra, recorda Els Esquirols. Això de la música a les excursions, a muntanya, deu ser cosa del romanticisme i dels clients que no ho demanen i que, naturalment, els quadres directius de les entitats no promouran, si no ho demana el mercat, segons ens ensenya el comentari de
jaumeppiqueras.

El plaer de trobar-te algun vell company, mentre veiem els castellers contribuir a la festa, com abans ho han fet els gegants.
Una festa ben organitzada pel que he pogut veure i agradosa, a la que només he pogut dedicar unes hores d’aquest matí de diumenge perdent-me, per tant, conferències i presentacions de llibres.
Cal agrair els esforços que comporta una organització d’aquest tipus i esperar que la venda hagi permès força més que cobrir costos.

M’enduc tres llibres cap a casa. Les tornades sempre son menys il·lusionadores que les anades, però la presència novament del Tagamanent i una cançó dels Esquirols que em ve al cap, em fan passar el trajecte de pressa.

L’any que ve, Déu dirà.

4 comentaris:

enric faura ha dit...

Dissabte hi havia per la fira un grup de tres homes cantant cançons populars i en van cantar vàries dels Esquirols. Allí encara són molt vius.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Enric,
sí, allí encara son vius, i molts que no som d'allí els seguim valorant encara.
Ben pensat, potser la organització de l'any vinent podria convidar la coral d'algun centre excursionista i repartir algún fulletó amb quatre cançonetes, no et sembla? Tot és fer "mercat".
Per cert, com tens els comentaris a les reflexions sobre l'excursionisme?
Salutacions.

Ah! Molt bé el llibre de les crestes del que ets co-autor. M'ha portat bons records. Ara ja no pot ser. Aprofita-ho.
A més, força ben editat. Fa goig.

jaumeppiqueras ha dit...

Hola amic xiruquero-kumbaià! jo també sóc un romàntic, el meu comentari sobre les entitats, el CEC concretament, era pensant en temes d'entitat excursionista en general, malauradament el romanticisme no està de moda...
l'excursionisme no és només un esport, almenys així ho entenc jo, per això a la UES tenim coral, secció d'història, secció de conferències i audiovisuals, secció de defensa de la natura, la Secció Natura, a més de les seccions esportives, això però no treu que éns haguem de "modernitzar" en la gestió de cara a ser més eficaços en donar a conèixer a la gent el que és la muntanya, la natura en general...
Potser el meu comentari va sortir molt categòric i fred però en el tema que parlàvem penso així.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Jaumeppiqueras, benvingut al bloc del Xiruquero-kumbaià, i gràcies pel comentari.
Ep! jo no sóc romàntic. I vols dir que tú gaire? Deixem-ho per ara, que això demanaria més espai.

Dius que potser el teu comentari et va sortir molt categòric.Potser la meva referència també. Aquestes coses solen passar quan creiem estar convençuts d'una cosa, oi? Per part meva és un "pecat" del que m'haig de considerar reïncident.
Pel que fa al fons de la qüestió, la gestió de les entitats excursionistes, si tractéssim el tema més "in extenso" tal vegada trobariem més punts de coincidència que de discrepància: les simplificacions solen ser enganyoses.
Per cert, ja que en el meu "post" havia anomenat la música, enhorabona per la part que et toca per la magnífica coral que teniu a la UES, sense oblidar cap altra activitat.
La teva aportació al petit debat que hem engegat amb l'Enric Faura seria molt desitjable. T'animes?
Salutacions cordials.