dimarts, 23 d’octubre de 2007

Excursionisme i centres excursionistes.

Els arbres projecten la seva ombra a l’aigua d’aquest safareig.
Quína de les ombres és la del xiprer?
En el meu article anterior (dels dedicats al debat sobre excursionisme que estem tenint), i en relació a l’article “Què és l’excursionisme? II” de Muntanya.net, vaig escriure:
“Crec que sovint la dificultat de la definició d’excursionisme rau en la voluntat de fer-hi cabre d’altres activitats que agraden, però que no hi caben. Aquí és quan el concepte es torna, com diu l’Enric, massa ample i inconcret. És clar, no es poden definir alhora coses diferents.
Aquesta és una confusió que se sol tenir quan es vol fer casar la definició d’excursionisme amb la definició de les activitats dels centres excursionistes. Dues coses ben diferents, atesa l’evolució que han anat tenint els centres.
No s’és excursionista pel fet de pertànyer a un centre excursionista. Se n’és si es té l’ideari i la pràctica excursionista.”
Que se’m perdoni la repetició, que evita haver de tornar enrera.

L’Enric al començament del seu article ens parla d’observar la realitat.
I en comentari a aquest meu article anterior, l’amic
Francesc diu:
És possible que puguem dir que el que fan els centres excursionistes no sigui excursionisme?
Aquestes dues consideracions m’ajuden, i molt, a seguir la argumentació.

Comparteixo totalment la necessitat de fer l’anàlisi el més acurada possible de la realitat, altrament o no aniríem enlloc que valgués la pena, o definiríem potser “excursionismes” d’altres èpoques històriques. En efecte, cal que ens centrem en la realitat actual. I és en aquesta realitat que insereixo les paraules que he repetit abans.

És possible, amic Francesc, poder dir, i amb tota modèstia ho dic perquè ho crec, que BONA PART del que fan els centres excursionistes no és excursionisme.
I això, d’una manera sovint no conscient, és admès pels propis centres. M’explico:

Les entitats excursionistes tenen característiques diferencials entre elles, depenent de si son l’entitat d’un poble, que aquest poble tingui la única entitat excursionista de la comarca, que sigui d’un poble gran, d’una ciutat o d’un barri de Barcelona.
Per això resultaria poc aclaridora una comparació entre elles.

Així doncs, per a provar d’esbrinar quin és el pes específic de l’excursionisme a les entitats que es diuen “excursionistes”, he anat a veure quin pot ser aquest pes específic a l’entitat que les agrupa: la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
He agafat aleatòriament cinc butlletins del darrers, els números 144, 148, 149, 150 i 153. Els articles estan agrupats per activitats, una de les quals, segons el criteri dels editors, és l’”Excursionisme”.

Si algú es vol prendre la molèstia de comprovar-ho, constatarà que:

Al butlletí nº 153 hi ha un total de 31 articles. A l’apartat “Excursionisme”, 4. El 13% del total.
Al butlletí 150, hi ha un total de 36 articles. A l’apartat “Excursionisme i Bicicleta de muntanya”, 8. El 22% del total.
Al butlletí nº 149 hi ha un total de 33 articles. A l’apartat “Excursionisme”, 3. El 9% del total.
Al butlletí nº 148 hi ha un total de 32 articles. A l’apartat “Excursionisme”, 1. El 3% del total.
Al butlletí nº 144 hi ha un total de 33 articles. A l’apartat “Excursionisme”, 3. El 9% del total.

En els 5 butlletins, el total d’articles és de 165. A l’apartat “Excursionisme” 19. l’ 11,5% del total.
( I això sense rebaixar els corresponents al butlletí 150, on en el mateix apartat hi ha excursionisme i bicicleta de muntanya).

És a dir, la pròpia Federació d’Entitats Excursionistes dedica a un apartat que en diu “excursionisme”, un 11,5% del contingut dels seus butlletins.

És pensable que a la Federació de Bàsquet es parli de bàsquet només en un 11,5%?
Igualment és pensable que a la federació d’Entitats de Teatre Amateur només es parli de teatre en un 11,5%.
Ho és que només es parli un 11,5% de cant coral a la Federació d’Entitats Corals de Catalunya?
I a la federació de tennis, de...etc.?

Doncs a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, l’excursionisme interessa només en un 11,5%. En altres paraules, l’interès de la FEEC per l’excursionisme és residual.
I això no ho diu el Xiruquero-kumbaià des de la seva subjectivitat. No. Ho diu la pròpia federació. És ella mateixa la que, en virtut del seu criteri, qualifica unes activitats d’excursionistes i d’altres sota altres noms.

Heus aquí, entre d’altres raons, perquè dic que una cosa és definir l’excursionisme i una altra, ben diferent, definir les activitats dels centres que es diuen excursionistes.

4 comentaris:

esparver ha dit...

El problema és que ha arribat un moment que l'excursionisme és més allò que es fa a la muntanya al marge dels centres excursionistes que el que fan els centres excursionistes.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En aquesta línia va el que crec jo també.
En tal que esparver veus les coses des de dalt, que és una bona perspectiva. Gràcies per la teva opinió.

jaumeppiqueras ha dit...

excursionisme, que és excursionisme? gairebé és el dilema del ésser o no ésser...partint de l'Agrupació excursionista d'investigacions cièntífiques del CEC de principis de segle, passat, a l'actualitat, la definició no ha canviat, però l'entorn sí...la tendència actual és a donar més importància al vessant esportiu que al cultural, i no s'ha d'oblidar que l'excursionisme és cultura i esport. És cert que al Vèrtex s'està donant més presència als temes esportius que als culturals, el contrari que a la revista Muntanya del CEC en que la barreja hi és més equilibrada tirant però més cap al vessant cultural...però no deixa de ser excursionisme...quan les activitats es realitzin sense tenir en comte l'entorn, les persones de l'entorn, sense respecte llavors sens dubte allò no és excursionisme, però per a mí és tan excursionista un Himalaïsta com ho pugui ser un senderista, tots dins el seu nivell, no sé si m'he explicat.
Salutacions excursionistes!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hola Jaume,
les teves consideracions, que comparteixo només parcialment, em portarien a reiterar el meu criteri, que tinc exposat, crec que amb prou amplitud, en part dels articles que s'agrupen dins l'etiqueta "Opinió".
Només dir-te ara que, tanmateix, un himalaïsta i un senderista poden ser excursionistes, un o tots dos. Igualment, un o tots dos, poden NO ser-ho.
Salutacions cordials.