Dos noms.

Ha estat dit que “el nom no fa la cosa”. Oi?
Però, és pensable una cosa sense nom?

Em sembla que no.

Quan veiem una cosa de la que no en sabem el nom, n’hi apliquem un altre, el que tenim més a mà, fins i tot fem servir aquest mot tant genèric i tant útil per a omplir el buit de la nostra ignorància: cosa.
Si n’és d’important la paraula!
Fins i tot aquell poeta, nu de tot altre, digué “ens queda la paraula”.

Aquest petit –i divagant- soliloqui, m’ha rondat l’estoig de serradures del cap per dues qüestions de nom que l’atzar m’ha posat al camí darrerament.

Una, la que va donar lloc al darrer articlet en el que demanava socors per a identificar una planta que, per dues vegades en pocs dies, s’hem va creuar al camí –certament, vaig ser jo qui em vaig creuar amb ella- i que mercès a aquesta meravella dels blocs d’internet, riu immens de paraules, he pogut identificar. Novament el meu agraïment als que es van prendre la molèstia de donar-me el cop de mà que demanava.

L’altra era un paraula constituïda en nom de lloc, el qual em plantejava dubtes en relació a la seva, diguem-ne, correcció. Si havia de ser Puig Rodó o Puig Rodor o Rodors.
Vaig escriure tanmateix a l’Institut Català de Cartografia i amb poques dates de diferència –prestesa i gentilesa en la resposta que vaig agrair com cal- em van donar raó del perquè considera l’Institut que és correcte el topònim emprat. Per si algú s’hagués pres la molèstia de rellegir aquell meu post, explico les raons que des de l’expertesa en toponímia de l’ICC m’han estat donades:

1.El recull de camp de toponímia a escala 1:5 000 realitzat per tot el territori de Catalunya, confirma la forma Puig Rodó i Dolmen de Puig Rodó. També, altra documentació consultada així ho fa suposar a l’informant.

2. L’existència d’altres topònims relativament propers amb la forma Roldors (o Rodors) condiciona el fet que, abans d’assemblar-s’hi, l’ús tradicional hagi cercat just el contrari, la dissimilitud, a fi d’evitar confusions d’identificació entre un indret i un altre. En aquesta mateixa línia es pronuncia l’actual Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (editat per la Generalitat de Catalunya el 2003 i validat per l’Institut d’Estudis Catalans i els ajuntaments respectius) on les formes oficials que hi figuren són Puig Rodó i Dolmen de Puig Rodó.
3. Textualment: Finalment, i anant a l’arrel del nom atès que es tracta d’un topònim descriptiu, notem que Puig Rodó és un nom de lloc que descriu un puig que és rodó, fet que es confirma observant les imatges que li adjuntem del lloc, pertanyents a l’Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5 000 i al Mapa topogràfic de Catalunya a la mateixa escala on la fesomia de la muntanya respon perfectament a la seva denominació.

Val a dir (que n’és d’agosarada la ignorància! –en aquest cas la meva-), que si en la qüestió del nom, científic i popular, de la planta que demanava saber no m’han quedat dubtes, en canvi amb el topònim me n’ha quedat algun, tal vegada perquè el procés demostratiu d’un i altre no pot tenir el mateix grau d’evidència. O jo no li sé veure.
L’important però, és que he après dues “coses” noves per a posar a la motxilla, que pesen ben poc, dos noms:

El de la Coriaria Myrtifolia , el roldor, i el de la Phytolacca americana, el raïm de guilla.