divendres, 28 de desembre de 2007

Xiruquero-Kumbaià Cap al 2008



En d'altres cultures no, però al nostre món, on tenim tots els referents, l’any s’ens acaba el dia 31, que ja tenim ben a prop.
Si no hi ha res de nou, enguany em podré permetre de passar els darrers dies del 2007 al Berguedà.
Tot un luxe per a mí, doncs el Bergadà, a més de ser una terra meravellosa, va ser un dels primers llocs de muntanyes altes i feréstegues per les que vaig poder fer excursions a la meva joventut, quan arribàvem amb tren fins a Guardiola de Berguedà, un poble aleshores que brutejava del fum de les màquines i la pols del carbó de la comarca.

Un tren però, plè de cançons, d'Il·lusions.
Excursions, moltes de les quals, que m’han deixat un record inesborrable.
Pot ser per això que molts noms de lloc bergadans encara ténen per a mí un cert ressò mític en pronunciar-los.
Si els temps ens ho permet farem alguna excursió matinal per a acomiadar l’any del Senyor de 2007, que, de moment, ja he fet unes quantes vegades per damunt del plànol, a casa.

Vull desitjar el millor possible per a tothom per a l’any vinent, de dues maneres.

Una, traslladant-vos una felicitació que em van dir ahir i que trobo molt encertada: “que el millor del 2007 sigui per a vosaltres el pitjor del 2008”.

I la segona, oferint-vos la que em sembla una de les millors versions –si no la millor- que he sentit del “Kumbaià”, en la dolcíssima veu de Joan Baez.



Doncs això, un 2008 plè de xiruqueres excursions i cançons. Que mai manqui l'il·lusió.

15 comentaris:

Júlia ha dit...

Bon any 2008, doncs, a muntanya.

enric faura ha dit...

Felicitats i bon any 2008. Que la muntanya i la vida sigui també profitos l'any vinent.
Jo també estic passant aquests darrers dies del 2007 i els primers del 2008 a la muntanya, i també a l'
Alt Berguedà. Fa uns dies preciosos i de molt bon caminar. Ahir vaig pujar als Rasos de Tubau, fins el Pedró, i la vista era esplendida. Vaig visitar i caminar també per la Quart, el Santuari de la Portella i Picencel. I si puc encara vull fer alguna caminadeta per Vallcebre, Sant Marc i el Moixeró. Ja ens llegirem.

Joan Vicenç ha dit...

Has vist aquestes botes del Van Gog:

http://nauka.relis.ru/33/0312/vangog.jpg

Jo també som un bon caminador. Salut i
Bon any

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Joan Vicenç,
sa fotografia la m'he guardada: xerra tota sola. Potser s'ha de ser un poc boig, com Van Gog, per a pintar tant i tant de bé.
Gràcies per sa teva visita.
Com dèiem en es meu poble, quan jo era nin: estiguis bò! I bon any.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bon any Júlia! Per a tú i "la Panxa del Bou"!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt bon any Enric!
Doncs sí, ja ens llegirem.

David ha dit...

Feliç 2008 !!! Espero poder seguir gaudint de la teva escriptura. Ben aviat posaré novetats al "Club dels isards", després d'una desconnexió temporal.
Una abraçada i Salut !!!
David

Yayo Salva ha dit...

Benvolgut Xiruquero: d'entre tantes virtuts tens la de fer-nos sentir el caliu d'allò que et faq feliç. Que hages disfrutat amb bona companya d'eixos dies al Berguedà i que l'any que estrenem en duga pau i serenitat.
¡Una abraçada!

Júlia ha dit...

Òndia, Xiruquero, jo també vaig anar per aquella banda del país!!! Ai, els vells carrilets... segur que encara funcionen al cel dels trens perduts.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Igualment, David, bon any! No triguis a escriure...

Ai! gràcies Yayo, amb açò de les virtuts m'has fet enrogir, jo que sóc el teu alumne.

Caram Júlia, tú, l'Enric i jo mateix, quina "concentració" de blocaires al Bergadà..."Algo tendrà el agua cuando la bendicen".

Anònim ha dit...

Mi primer gran contacto con la montaña se produjo en el Rosellón (Camprodón y S. Pablo de Seg,); lo recuerdo con aquellos ojos de niño que se maravillaba con los puentes que pasaban el río, con hacer "la cuchareta" en sus aguas, y con sacar jabón frotando con las manos algunas plantas en el agua (serían saponarias pero yo no sabía nada de eso).

Ah, y los vasos de leche

Claro que entonces era solo eso. Más tarde el deambular de la vida me llevó a disfrutar de las calcetinadas (también cantaba el kumbayá), en la sierra madrileño-segoviana, por la misma zona en donde asienta hoy sus lares "enelbosque"; aquello me enamoró, sencillamenteme enamoró.

Veíamos a ancianos mochila a la espalda y caminado entre la nevada, y nos decíamos: Cuando seamos mayores... estaremos así, pueden hacerlo porque siempre lo hicieron (razonábamos)

Ahora que ya nos acercamos a eso de "mayores", con los hijos de la universidad para arriba y esas cosas, hemos recobrado con fuerza el caminar; en ciudad cuando no nos queda más remedio, y allá por el Parque Natural de los Valles Occidentales (Pirineo Oscense) cada vez que podemos

http://blogs.orange.es/feliz-ahora

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bellos recuerdos pues, amigo Anònimo o Felizahora, como prefieras.
Gracias por tu visita y feliz 2008!

Anònim ha dit...

Molt bon any a tu també!
Una abraçada.
Maria

http://blocs.mesvilaweb.cat/elmeupais

Gabriel Jaraba ha dit...

Amic Xiruquero, que tinguis també tu un bon any, al Berguedà i allà on les xiruques et portin.
Magnífic l'enllaç d'àudio amb el Kumbayà cantat per Joan Baez. Com recordaràs, també va cantar en català Rossinyol que vas a França.
Reivindiquem, doncs, el Kumbayà i el kumbayisme. Cantant Kumbayà, la gent de Martin Luther King va aplegar milers de ciutadans en la marxa sobre Washington contra el racisme, mentre aquí els "enterats" es fotien d'aquella "ingenuitat" i seguien assaborint els seus whiskies sense comprometre's. Encara estan igual.

Gatsaule ha dit...

Molt bon any, també, i espero que l'any vinent et faci més xiruquero i menys kumbaià,...

Dit en el sentit que espero facis més caminades pel país que sobre el paper !