Xiruquero-Kumbaià Cap al 2008

En d'altres cultures no, però al nostre món, on tenim tots els referents, l’any s’ens acaba el dia 31, que ja tenim ben a prop.
Si no hi ha res de nou, enguany em podré permetre de passar els darrers dies del 2007 al Berguedà.
Tot un luxe per a mí, doncs el Bergadà, a més de ser una terra meravellosa, va ser un dels primers llocs de muntanyes altes i feréstegues per les que vaig poder fer excursions a la meva joventut, quan arribàvem amb tren fins a Guardiola de Berguedà, un poble aleshores que brutejava del fum de les màquines i la pols del carbó de la comarca.
Un tren però, plè de cançons, d'Il·lusions.
Excursions, moltes de les quals, que m’han deixat un record inesborrable.
Pot ser per això que molts noms de lloc bergadans encara ténen per a mí un cert ressò mític en pronunciar-los.
Si els temps ens ho permet farem alguna excursió matinal per a acomiadar l’any del Senyor de 2007, que, de moment, ja he fet unes quantes vegades per damunt del plànol, a casa.

Vull desitjar el millor possible per a tothom per a l’any vinent, de dues maneres.

Una, traslladant-vos una felicitació que em van dir ahir i que trobo molt encertada: “que el millor del 2007 sigui per a vosaltres el pitjor del 2008”.

I la segona, oferint-vos la que em sembla una de les millors versions –si no la millor- que he sentit del “Kumbaià”, en la dolcíssima veu de Joan Baez.

Doncs això, un 2008 plè de xiruqueres excursions i cançons. Que mai manqui l'il·lusió.