diumenge, 6 de gener de 2008

Continuarà

Mai he tingut aquest costum de fer-me propòsits per l’any que comença.
Entre d’altres raons perquè això no era cap costum. Sembla que, ara sí, ha esdevingut un cert costum més del paquet de costums foranes importat.


Vaig saber que això es feia en d’altres latituds quan una noia irlandesa, que era la nostra mestra d’anglès, un fi de trimestre ens va fer fer un exercici explicant, en l’anglès que fins aleshores haviem après, quins propòsits fèiem per a l’any vinent.
La noia, amb els seus bonics ulls blaus, que ressaltàven a la cara pigada, es va quedar mirant les nostres cares de sorpresa i aquella actitud que vé a dir "..i per on començo?"
Ens va explicar que ells sí, que cada cap d’any es feien propòsits, que molts els escrivien i que després en feien balanç per a tornar, novament, a fer-se propòsits.
Doncs mira, una altra manera prou simpàtica, si es vol, de pentinar el gat.

Tot i així, potser m’hagi encomanat una mica, doncs, ja l’any passat, em vaig dir més o menys: "Xiruquero, hauries de fer que les coses et patinéssin una mica més, no prendre-te-les massa seriosament." Val a dir que em sembla que he avançat en aquest sentit, tot i que la irlandesa segur que em posaria, si hagués de qualificar aquesta matèria, un aprovat justet, a tot estirar, i jo hauria de renovar el propòsit. Potser hauria d’escriure cinquanta vegades, en castellà, això sí, aquell tros de poema que hi havia en aquell llibre que llegiem quan feia el batxillerat (que aleshores era "naturalmente" en castellà), que s’en deia "Las Cien Mejores Poesias de la Lengua Castellana":
"Viví como el peregrino,
que olvidando sus dolores,
pasa oliendo las flores,
de los lados del camino."

De manera que per a evitar això de les còpies, tot i que em pugui haver encomanat una mica, no renovaré el propòsit com a tal, però, per a dissimular, faré com si l’any no s’hagués acabat i, per tant, com si encara tingués temps per a acabar la feina auto-imposada.

Vet aquí que això que dic havia de servir només com a petit preàmbul d’un articlet que volia fer, a rel d’una notícia, tot exercitant-me en el desitjat auto-control-de-ho-dic-però-em-patina-o-m’hauria-de-patinar, però resulta que m’he allargat massa.
De manera que, com aquella parauleta que tant m’emprenyava quan llegia alguna historieta en el TBO, a l’Hazañas Bélicas o al "Capitán Trueno", d’aquelles que et deixaven a mitges, "continuarà".