dilluns, 7 de gener de 2008

Doncs continúa (i acaba).

A veure Xiruquero, poc a poc…no et deixis anar…calma…
No t’hi fotis mala sang, que quan s’et afluixa la llengua les hi fots sense engaltar…i aleshores perds una moderació que avui sembla imprescindible per a ser "correcte".
Perquè s’ha de ser bloquerament correcte, encara que això vulgui dir ser assèptic o sigui, insuls.
Encara que hagis de fer un esforç, fes veure que…psè…si ho volen així…psè, ...és el seu temps…ja s’ho faràn…t’hauria de patinar…


Em va tocar fer el servei militar a Mallorca. Va ser la primera vegada de les poques que he estat a les Illes.
Em vaig enamorar de Mallorca vestit de "caqui", aprofitant els diumenges. Potser perque alguns companys de servei eren mallorquins i molts diumenges em van ensenyar part de l’illa. A més de portar-me a menjar xocolata a Can Joan de S’Aigo i sobrassada a Cal Dimoni, a Algaida. I enganxar plegats alguna borratxera mig civil mig militar. I d’anar a n´es Port des Canonge i a Lluc i d’altres llocs, bellíssims, de la Serra de Tramontana.
I em vaig submergir en el seu català, intentant, i assolint prou bé, després de llegir-me i aprendre’m un llibre sobre el català de Mallorca que vaig comprar a la llibreria Moll, un nivell d’expressió prou acceptable. El meu vocabulari va guanyar molt. Molt.

I vaig aprendre a "mirar" els seus camps, a fer treballar la nineta dels ulls amb els matisos extraordinàriament bells de la llum de Mallorca. Vaig "descobrir" la percepció del mar d’una illa, que és molt diferent de la percepció del mar al continent.
I vaig descobrir els rebentats de palo, una història que resultava que també era en part la "nostra" i algunes cançons de Joan Ramon Bonet al moll de pescadors de Ciutat.
I l’explosió d’aquell primer turisme de masses de finals dels anys seixanta. Un mon en el que estava inserida tota una altra realitat, com era la del campament de Son Dureta, primer, i altres instal·lacions militars, després.

Mallorca es va enriquir amb el turisme. Amb el turisme com sigui i a qualsevol preu. Com està passant, exactament, al Principat.
Una illa en venda, "ja fa uns quants lustres", com diu l’articulista.
Un principat en venda.
Qui en vulgui aprendre, que n’aprengui.
Qui no, doncs això, és el seu temps i ell decidirà si mira a un altre cantó.
A Mallorca hi ha gent que
lluita. El meu homenatge.

1 comentari:

Júlia ha dit...

Ep, amb tantes turistes per Mallorca i tu jovenet... segur que no eres tan xiruquero, aleshores, he, he.