Fot-li, que no ve d'aquí.

Sí, si. Tinc la sensació aquests darrers dies que va de jocs. De fet, avui, potser més que de jocs, de "catxondeio".
Això si, com sovint sol passar, amb aires més volgudament trascendents, com més seriosa pot semblar la cosa o coses sobre les quals fer-ne.

Un debat entre dos gallets, que remenen les cireres pùbliques com si fóssin seves, per a convèncer als suposats reals amos de les cireres que cadascú d’ells dos les sap (¿) remenar millor. Una mena de ring amb un suposat àrbitre al mig, visible i audible arreu de les espanyes, en "prime time" i sense haver de pagar un duro (què més voleu?) on cada contendent diu que l’altre és un pixamandúrries, un rosega-naps o un calçasses.
Milions per aquí, milions per allà, milions…de cagallons!

Després en vé un altre, a nivell diguem-ne, per a uns, més casolà. I amb menys morbo perquè cap dels presents, per bé que els puguin anar les coses, pot arribar a tocar la glòria del galliner.

Una vaga, versió bis, a Barcelona, on conductors d’autobusos deixen penjats als "ciutadans" perquè volen –diuen- dos dies de festa, putejant als usuaris com si aquests fossin els que els poden donar, o negar, aquesta pretensió. A més, tallant carrers de la ciutat perquè els hi surt dels C. (conocido derecho a hacer lo que nos rote), i les "autoritats" mirant-s’ho sense intervenir per a "evitar mals majors" i "garantir drets superiors".

"Nosaltres parim nosaltres decidim!" "Avortament lliure i gratuït! Diuen un grup de dones mentre van al jutjat per a auto-inculpar-se d’haver avortat. Com ara aquell que diu "nosaltres tenim un grà i nosaltres ens el treiem". Que potser ho veieu més complicat que això?

Una condemna a un any de presó per a dos pares que van estomacar dues mestres i una conserge, per "atac a funcionari públic" (sic). La condemna és perque els atacats son funcionaris publics. Ergo, quan estomàquin mestres de la escola privada o metges de la sanitat privada, nà de nà. Més ben dit, com han explicat textualment, només hi haurà un "judici de faltes". He dit "privada"? Vade retro Satanàs! (progre dixit).

Nova vaga de mestres a la vista segons amenaça una senyora d’un sindicat que diu que els representa. Si els pares de les criatures no volen arreglar els problemes dels sindicats (ai, perdó, dels mestres), doncs apa!, vaga que te crió. I el crio que el bombim, que ja farem estadistiques de fracàs escolar.

Quatre dies han passat i ja està oblidat que quatre persones –dones- van ser assassinades. Violència de genere en diuen, quan abans en deien "crim passional". Ja se sap que els morts "de gènere" i els morts pel terrorisme "pesen" més que els altres morts violentament.

Si no vaig a votar és que no sóc demòcrata. Osti tú!
Ka fort, neng, si no vaig a votar, doncs això, és que no sóc demòcrata!
Pos fale, neng. Aquest vespre em miraré el segon debat dels dos gallitos, que és el que toca a tot demòcrata, suposo.

I diumenge, abans que surtin els resultats de les eleccions, miraré de fer una porra amb la dona i els amics, a veure com es distrubueixen els (di)putats, talment com si fos un Barça-Madrid.
Perquè, al cap i a la fí, hi ha res de més important?
Ele la gràsia i el casxondeo!