"L'Amic de l'acampada"

Ja m’agrada això de trobar-me en un bloc música enllaunada. Jo mateix n’he posat en algunes ocasions. És clar que la música que posem cadascú és la que ens agrada, que no vol dir que hagi d’agradar al "receptor".
Bé. Però avui m’ha passat pel cap que això, tot plegat, és un pèl passiu: engego, escolto i ja està. Home! I si hi participéssim una mica?
Val a dir que a mi em costaria molt de participar en alguna cançó com la que acompanya un bon article d’un bloc que he visitat avui, que resulta que era del grup "Metalica".

Però n’hi ha d’altres que les podem cantar i aprendre. Com que ja no és possible de fer-ho, això d’aprendre una cançó, aprofitant que la canta una altra colla en el mateix tren que nosaltres, anant o tornant, per exemple, de La Molina, potser sí que ho podriem fer davant la pantalla de l’"ordina".

Convido a una excursió virtual i una cantada real.
Imaginem-nos que som, per exemple, a la Creu de Fumanya, on hem plantat la tenda per a passar-hi la nit. Fa una nit estelada, clara. Els estels sembla que es podem tocar amb la mà.
I el Xiruquero treu l’harmònica de la motxilla i comença a tocar "L’Amic de l’Acampada":




La lletra, als cançoners, és aquesta:

"L’estel és el meu company,
Quan la nit és ben serena,
I acampo sota el cel blau,
I em besa la lluna plena.

M’agrada sentir el neguit,
Dels arbres i les rieres,
Ben estirat dins la nit,
Sobre un jaç de falgueres.

M’aconsola el reposar,
Entre la pau i el silenci,
Quan acampo sota el cel,
sense ningú que em defensi.

Jo sol, lestel i res més,
Déu present a la calma,
Quin somni em crema després,
Quan la nit obre el seu reialme.

(Lletra de M. Ibàñez Escofet.
Música de Mon. Amadeu Oller i Berenguer (Barcelona 1901 - 1957). Rector de la parròquia de Sant Medir. La parròquia va instituïr un premi literari en el seu homenatge: els Premis Amadeu Oller.)

L’intèrpret de l’harmònica és un pèl justet, però Déu n’hi dó el bé que entoneu vosaltres eh?

En fí, una estona deliciosa.