dilluns, 10 de març de 2008

Ni política ni religió

Normalment no parlo de política. No perquè no m'interessi. No en parlo perquè...bé, de fet, no sé ben bé per què. Potser pel fet que entre excursions i soliloquis ja vaig tirant.
També podria ser que no ho faig per si algú té la pell més fina del compte i aleshores es pot emprenyar.
O potser pel fet que els grans no som gaire partidaris d'ensenyar l'orella.
O potser per considerar que la política és cosa prou seriosa i, veient el que es veu...
No ho sé.

Una vegada, quan jo era un cadellet amb motxilla, un home gran (gran? aleshores en devia tenir uns quaranta), va dir referint-se a l'entitat: "aquí no es parla ni de política ni de religió, d'acord?"
I un altre de la seva quinta va afegir: "és clar que parlar de Catalunya no és parlar de política".
Recordo que vaig dir: "ah"
Bé, eren aquells temps.

És com si avui digués que al bloc no parlo de putílica. És clar que parlar de política és una altra cosa.
Per ironia que s'hi posi, per en compte que es vagi, si es parla de política és inevitable parlar dels actors. I aquí és on es pot trobar la pell fina. Que jo també tinc, és clar, més o menys.

Doncs va, vaig a parlar de putílica. Resulta que un partit que forma part del govern de Catalunya ha sortit escaldat de les eleccions, i ben escaldat, per cert. I un dels capitostos del partit, conseller del consell executiu de la Generalitat ha decidit que deixa el govern per anar a ocupar-se del partit. Dit i fet. Ja està. Que no és més important el partit?
És que algú es pot pensar que això de formar part del govern de Catalunya és una cosa seriosa?
Ara entro, ensarronant a tots els votants que calgui amb pactes a tres bandes, i ara surto perquè vull, apa. Perquè m'en vaig al partit.
Això és putílica. Els d'ERC es mereixen la derrota i encara més.

Consti que he parlat, repeteixo, de putílica.

La política és quelcom més seriós. I jo, encara, no n'he parlat.

2 comentaris:

esparver ha dit...

Apa noi... Suposo que l'edat poleix la ironia i per això ho fas tant net.

Jo porto quinze dies esborrant els meus articles perquè em sembla que m'he passat... I sóc d'una altra generació, però em penso que aquest vespre en surt un dedicat al Manelic.

Rosa ha dit...

L’edat no te importància, si el que es diu té coherència, la pell fina, la te tothom quan se’ls hi toca el voraviu. Mira Xiruquero, tens raó, els d’ERC ens l’hem fotut, però ha estat perquè molts militants i votants hem volgut que se la fotin, no ens quedava altre remei que no anar a votar-los. De vegades cal tocar fons per a fer un gir cap a la credibilitat i la honestedat, i t’asseguro que tornarem a remuntar, amb persones que no facin de la política un mitja per a viure’n. Això es el bo que té ser un partit assembleari, quan la caga’n, se’ls fot fora. Els militants d’altres partits, això no ho poden fer.
Les persones Grans com dius tu, hauríeu de parlar mes de política, crec que ens podríeu ensenyar moltes coses, ja que teniu mes experiència, i tot i que no siguis del cap partit, la propera vegada que faci bunyols com dieu vos, jo os convido, ni que sia virtualment. Salut.