Ja s’han marcit les roses de Sant Jordi,
que van florir de la sang del drac.
El jove cavaller, refet de la lluita,
cavalca ara, llunyà.
Sabem que reneixerà la bèstia,
També, que Sant Jordi tornarà.
Mentrestant,
amb el roig de les roses,
i el groc de la ginesta esclatant,
seguirem Sant Jordi.
Seguirem avant.
Xiruquero-kumbaià, maig de 2008.
4 comentaris:
No oblidis dolç Sant Jordi
la princesa et va esperar
Molt maca la poesia!
És teva?
Sant Jordi no oblida, Esparver. Nosaltres, massa sovint, sí.
Gràcies Aka. Sí, es meva.
Ara la "firmaré".
Publica un comentari a l'entrada