dijous, 5 de juny de 2008

El bar del campus

A hores d'ara, si no hi ha hagut res d'especial, dec estar esmorzant amb els companys veterans al bar de les facultats de les antigues Llars Mundet.
Això vol dir que, una vegada més, aquest dijous farem una excursioneta per aquest cantó de Collserola. Em sembla que el programa és anar fins a can Cuyàs passant pel cantó nord.

En més d'una ocasió ens hem aturat a esmorzar en aquest bar dels estudiants de les Llars Mundet, al bar del “campus”. És un local gran, lluminós i s'hi està força bé, a més de tenir preus raonables, que per això és un bar d'estudiants.
Alguna altra vegada hi hem coïncidit amb algún altre grup de veterans, però tot i així no hem deixat de ser la excepció entre tanta joventut.
Com que el local és molt gran i les taules molt còmodes, podem posar-nos en el nostre “a part” sense fer nosa als que estàn repassant els apunts, els que ho fan veure i els que estàn en animada conversa.
Hi som els dos extrems. No hi ha gent de mitjana edat a no ser que parlem dels cafeters que ens atenen.
Val a dir, però, que algún veterà que alguna vegada ens hem trobat al bar no és de la colla dels de motxilla i bastó, sino del ram dels estudiants. Algú que, una vegada jubilat, ha tingut la il·lusió de fer una carrera universitària.
Al recinte hi ha també una residència de gent gran, però en les hores que hi anem no hem coïncidit mai, si és que van a aquest bar.

Quan hi vaig m'agrada mirar-me el jovent com fa la seva via, aliens a la nostra presència, quan no és el cas d'algú que, amb relativa discreció, s'en fot d'alguna cosa de nosaltres que li fa gràcia.
Ja és ben sabut, segons la dita, que mig món s'en fot de l'altre mig.
Nosaltres però, no ens en fotem, que ve de gust veure el jovent i potser també li tenim una certa enveja. Al cap i a la fi som a casa seva, per dir-ho d'alguna manera.

Bé, i a hores d'ara potser ja comencem a caminar.