Ara toca el senyor Bassas.

Ja fa un cert temps que evito de llegir gaire coses d’actualitat referides al nostre País i, més que res, a les puntades de peu procedents del país veí per ponent que, sisplau per força, resulta que també és "el nostre".
Així, disminuint la dosi fins al punt de l’inevitable –no vivim en societats tancades- el desànim i l’emprenyada esdevé més espaiat i, en conseqüència, més suportable.

M’arriba per correu electrònic una convocatòria per a donar suport mitjançant una trobada davant de Catalunya Ràdio al locutor Antoni Bassas. Alguna altra parla de "fer boicot" a tele5 pel suport que dona al recent document –un més, i van…- en contra del català, com si jo m’hagués mirat mai aquella emissora de TV.
És a dir, anar fent el paper dels nens que fan rebequeries, mentre a les ofensives orquestrades en contra nostra se'ls dona suport electoral que, al cap i a la fi, és el que val.

No fa gaire mesos un senyor diputat al Parlament de Catalunya, de cognom Ferran, ("senyor" es posa sempre davant del cognom per educació, per cortesia, amb independència de la qualitat de tal que se li vulgui reconèixer o no), ja va avisar que "calia arrencar la crosta nacionalista" dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Aquest senyor forma part del grup socialista que és al govern mercès a l'impresentable suport d’Esquerra Republicana de Catalunya que, malgrat tot i després del darrer congrés, segueix fent-ho i menjant-se el plat de llenties rebut en pagament.

Així doncs, qui avisa no és traïdor. D’altres sí. O botiflers. El senyor Ferran, no. Ell i els seus – d’allà i d’aquí- van per feina, ara, per al senyor Bassas. Demà per al senyor Cuní. Demà passat per a qui calgui segons el guió de la seva particular croada contra "la crosta nacionalista" que tanta picor els fa.
Mentrestant, una enquesta (sí, hi ha veritats, mentides i estadístiques), ens deia que el seixanta per cent dels residents a Catalunya donaven suport a "la Roja", o sia, la selecció espanyola de futbol. Apareix el nou "manifiesto" i tornen amb el decret de la tercera hora de castellà a l’ensenyament que, més enllà de la seva conveniència o no pel que fa al correcte aprenentatge del castellà, és usat com a arma llencívola.
Per cert, algú recorda que els d’Esquerra ens volien fer creure que amb ells en el Govern aquesta tercera hora mai s’aplicaria?
De l’Estatut i el seu desplegament, de tantes i tantes coses…

No en traurem res d’aquestes convocatòries voluntaristes com les que deia al començament.
És a l’hora de votar quan es pot fer alguna cosa per Catalunya. Fins que Catalunya, sense més adjectius, no sigui la nostra prioritat, se'ns seguiran rifant sempre que vulguin.