A veure món.

Aquest estiu, si no surt cap entrebanc –que mai es pot dir blat- podrem donar unes quantes voltes. Amb plena llibertat.
Em fa il·lusió i també una certa prevenció, per no voler matar tot el que és gras.
Marxarem la setmana que vé.

M’estic mirant mapes, que és la primera part de la sortida i prenc nota del que ens endurem, sabent quasi segur que poc cas en faré després, a l’hora de carregar el cotxe.

I navegant per internet a la recerca d’allotjaments. Això probablement sí que em servirà d’alguna cosa.

No tinc res reservat. Anirem a hotel, hostal o similar.

Potser per la meva manera de ser, probablement per l’empremta que tinc del llarg període caravanista, en què no cal reservar res, només fer ús de la més absoluta llibertat, no m’agrada gens reservar a mig termini les estades, i no diguem a més llarg termini.
De manera que el dia abans de marxar trucaré. Si hi ha lloc, cap allà, i si no trucaré a d’altres llocs fins que soni la flauta.
Pirineu i la nostra costa nord son les preferències pel temps que som, llocs on la calor pugui ser menys feixuga, però ens agafarem al que finalment es pugui i més convigui. O a dos llocs. Potser a tres llocs. Ja ho veurem.
Així és com em plau.

Sí, m’enduré cavallet i pintures. Els bastons 2.0?…Sí, també me’ls enduré, a veure si em fan servei.
Tant de bò que tothom tingui bones vacances i que la prudència plani sobre tots els excursionistes.