De la Venta al Toll dels Cossis

Sobta trobar un edifici d’aquestes dimensions en un terrer esquitxat de petits masos, molts dels quals avui abandonats, d’altres usats pels seus propietaris com a magatzem, posant, en tot cas, la mida humana als veritables jardins que son les vinyes de la vall.
Remuntant però un xic s’arriba, gairebé per sorpresa, a una edificació que sobta per la seva magnitud i per la seva arquitectura: és la Venta de Sant Joan o Venta de San Juan. Ho poso de les dues maneres perquè en aquests límits o terrabarreig de Catalunya i l’Aragó, concretament al terme de la vila de Batea, tant es diu d’una manera com de l’altra. I sobta més encara pel fet que no és en lloc pregon, de manera que l’aproximació no denota el que es troba en ser-hi ja molt a prop.

Els amos, molt amables, ens van explicar que la venta la fer construir un indiano gandesà, per ampliació de la venta preexistent, tota vegada que està a l’antic camí de Favara de Matarranya, a finals del XIX aproximadament. Camí aquest que, a més, constitueix un tram del Camí de Sant Jaume de l’Ebre.
La casa va canviar de mans més d’una vegada fins als propietaris actuals, que a més de l’explotació agrària destinen part de l’edifici a casa rural. En aquesta web de la casa rural hom es pot fer idea de la Venta.

Amb ells de guies vam anar, en un passeig d’hora i mitja d’anada i igualment de tornada, fins al Toll dels Cossis, al riu d’Algars, que en aquest punt està establert com a frontera amb l’Aragó. Un espai de gran bellesa així dit pels forats arrodonits com a cossis que l’erosió de l’aigua ha fet a les grandíssimes lloses de pedra del llit del riu, on gent dels voltants –i nosaltres també- pren un bany deliciós. Amb les pluges de la primavera el riu d’Algars baixa encara amb prou aigua com per a convertir en piscina oberta la zona del toll.

El camí baixa per una de les valls obertes, amples, aprofitades fins al límit de les roques pels conreus. Un país aspre a primera vista, però generós en fruit quan l’home, com és el cas, s’hi va fer malbé l’espinada o, avui, hi ha entrat l'inestimable ajuda dels tractors.

El capvespre ens va obsequiar de tornada amb una bella posta de sol. I encara vam caminar una estoneta, en el tram final de tornada a la Venta, quan la nit ja senyorejava boscos i camps.
Una nit sense llums, una nit en un lloc que faria les delícies de qualsevol astrònom o qualsevol dels que d’habitud no podem sostreure’ns a les llums de viles i ciutats.