dissabte, 30 d’agost de 2008

Percepcions


Així han anat les coses, i que no s’em pregunti el perquè, doncs no en conec la resposta, per bé que, encertada o no, la pugui intuir.
De molts anys ençà ens hem acostumat a la parcel·lació, a la especialització, a les ulleres de veure-hi d’aprop, a les de mitja distància, a les ulleres de lluny i fins i tot els binocles. Si es vol, d’extrem a extrem, al microscopi i al telescopi.
Visions precises, analítiques, detallades. Tal vegada més parcials com més precises, analítiques i detallades.

A l’escola primària teníem dos llibres. Dos llibres i prou: l’enciclopèdia i un llibre de lectures. Tot el saber que ens transmetia el mestre era el seu saber, recolzat en la enciclopèdia, on podíem llegir detalls i dades del que ens explicava. I el llibre de lectura, amb lectures diverses sobre temes ben diferents que resultaven ser una mena de finestra oberta a un món que, aleshores, començàvem a albirar.
No vull entrar en cap comentari pedagògic ni en cap valoració: ara no és la qüestió.
Sí, però, que el saber del mestre era com una pluja fina que amarava tot allò que anàvem coneguent : era un tot, allò que ens explicava el mestre, que després podíem desgranar a les pàgines de la enciclopèdia. Talment com conèixer un gotim de raïm primer. Després ja vindria i obrir i pelar un gra del raïm. Primer, però, conèixer el gotim.

D’adolescent recordo que pensava que els metges tenien mala peça al teler alhora de relacionar-se amb les noies, que probablement veurien com a un conjunt de vasos sanguinis, epidermis, muscles, cèl·lules, ossos i demés, quan s’ensortíssin de fer-les-hi una arrambadeta, que aleshores no era tant senzill. En canvi jo, ignorant de tants detalls precisos, podia veure el conjunt, podia veure, senzillament, una noia. Completa, amb la llum del somriure. Sense la distorsió de saber dels muscles que mecànicament permeten aquell somriure.

De tanto mirar la luna
ya nada sabes mirar
eres como un pobre ciego
que no sabe a donde va.

És part d’un poema cantat, si no recordo malament, de l’"Indio" Atahualpa Yupanqui.




Moltes d’aquestes coses em venien al cap en la excursió al Toll dels Cossis, de la que parlava a l’article anterior, en veure la terra, sobretot les roques, els petits roquerars aturonats com sentinelles guardant la vall ufana. La terra del camí, i com el llençol del capvespre anava transformant una realitat en una altra ben diferent.
M’agrada conèixer mínimament la geologia. Mínimament. I poder copsar com la natura "menys viva" transforma i es transforma. I reconèixer sinclinals i anticlinals. I algunes coses més.
Però no gaire coses més. Em quedo amb el parcial gran saber del gotim de raïm, a risc de la parcial ignorància del gra.
Em quedo amb el tot, amb la puja fina que tot ho amara.
Amb la percepció "sencera" d’allò que ens ha estat donat.
És una opció.

4 comentaris:

Gabriel Jaraba ha dit...

És el que deia la cançó de Pi de la Serra, "oblidar llegir de tant es. La gran taca de la il.lustració ha estat "desencantar" la natura per poder "entendre-la". Ara ens adonem que hem deixat d'entendre-la d'una manera i no hem après a fer-ho d'una altra. L'esperança ingènua de disposar d'una realitat "freda" perquè així fora més "entenedora" ha estat una pressumció estúpida. És estorador veure encara certs cientifistes pretendre "conèixer" el que només es pot "com-prendre". Al capdavall, la ciència és una ideologia més que no vol confessar que ho és. És útil, però no ens ajuda a "com-prendre". Per això cal un món "encantat", per tal de no estar "des-encantats". Imprescindible llegir El renacimiento de la naturaleza, Rupert Sheldrake,Ed. Paidós, on l'autor de la teoria de la ressonància mòrfica clama per un món "re-encantat".

Gabriel Jaraba ha dit...

Perdó perl'errada dactilogràfica. El vers de la cançó deia "oblidar llegir de tant escriure".

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Gabriel, per la recomanació del llibre. En prenc bona nota.

Júlia ha dit...

Quan feia cursets per a mestres sobre ciències socials un dels temes importants era, precisament, la percepció de l'espai per part dels infants.

Interessants reflexions i interessant comentari.