diumenge, 3 d’agost del 2008

La postal

Fer el gest de triar una postal és ja un acte d’amistat. Cal saber quina li pot fer més gràcia, per molt que, a mi, em pugui agradar més qualsevol altra.
Després, segons on la compres, la possibilitat que no tinguin segells i la consegüent recerca d’on en venen.
No m’estalviaré la tria d’un lloc adient, si pot ser, ara que és l’estiu, una taula de bar a l’ombra on fer durar un tanc de cervesa dels de mig. Tu vols una clara, reina?


Haig de tenir present, a l’escriure, per a qui és la postal, és clar. Si es tracta de la família no hi ha massa compromís, però si és per a un amic cal vigilar més, sobretot si ell o ella està treballant mentre nosaltres deambulem rascant-nos la panxa.
Això darrer ho tinc ben après del carallot que treballava amb mi, en temps de la meva joventut, quan a l’agost, que per l’antiguitat –"la veterania es una grado"- podia triar i triava sempre les vacances, enviava a la feina una postaleta dels Picos de Europa "vista del teleférico de Fuente De" o de Panticosa, o de qualsevol altre lloc que solia ser de muntanya, on li agradava anar perquè deia que a muntanya menjava i clapava millor. El poca-solta no s’oblidava de posar un "no us ho perdeu això!" I és clar, a mi, que no podia fer vacances a l’estiu, aquelles postals de muntanya em tocaven, com es diu en el meu poble, "la gràcia de Déu". Tant se val que la postal era per a tots, però jo, tonto de mi, em feia fotre.

Sí, sí, haig de tenir present per a qui és la postal, tot i que la dona, que té raó, em digui que sóc un cagadubtes i que per escriure una postal no cal tanta comèdia.
Amb el penúltim glop de la gerra, passats els quatre dits per sota de la nansa i amb el polze abraçant-la, ben amunt el braç, que la llum faci enrossir més la cervesa, vindrà el posar les adreces i enganxar els segells.
Val a dir que avui ens perdem ja el gest de la llepada al segell, que ja son adhesius, i que justificava, després d'eixugar la llengua amb el mocador, el darrer i definitiu glop de cervesa.

De totes maneres això de la tramesa de postals va de baixa. La dona i jo, però, ens hem refermat en el propòsit de seguir enviant-ne.
Però, com ho fem amb els amics "cibernètics", noia? Amb aquests sí que, "cagada pastoret", no tenim adreça, ni noms, ni res.
La dona diu que m’exprimeixi la imaginació, però que als amics, ni que siguin cibernètics, no se’ls pot deixar penjats.
I té raó.
De manera que us envio la postal. Amb tot l’afecte.



8 comentaris:

maria ha dit...

Ostres! gràcies (m'acabe d'autoproclamar amiga cibernètica), molt bonica la postal i molt bona idea enviar-nos-la així.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies a tu, Maria, per l'autoproclamació!

Salvador ha dit...

Gràcies per la teva postal, des d'aquests llocs pirinencs tan bonics i que jo també conec molt bé per haver passat vacances alguns estius. Tots són una meravella de la natura, especialment Añisclo, Pinet i la vall d'Ordesa. Jo sóc originari de la Vall de Tena, el meu pare va nèixer allí i tinc família encara. He pujat sovint, i a Broto hi ha el salto Sorrosal (el meu cognom), i el riu Sorrosal, etc.
La teva idea de postal cibernètica ha estat una bona pensada.
Bon estiu

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la postal, amic blocaire !

Veig que al final si que vas pintar alguna cosa...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Certament, Salvador, amb el teu cognom es confirma una curiositat que he tingut en ser allí: molts noms de lloc que m'han recordat cognoms de persones.
Vaig conèixer un Asín, un Sercué. Aquell famós anarquista que es va dir Ascaso, com el poble prop de Boltaña. Broto, Carmen Broto, aquella noia morta en un dels episodis més foscos de l'espionatge de post-guerra..
Suposo que a més llocs es deu donar aquest fet, però jo no me'n havia adonat.
Salutacions.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Encantat si t'ha agradat la postal, Gatsaule.
Sí, i no he acabat de pintar. D'aquí uns dies, les vacances segueixen! I amb la calor em sembla que pintaré més que no pas caminaré. Abans d'ahir vaig anar al Matagalls, per veure com es comportava la meva carcassa i em vaig "fotre" de calor.
Salutacions.

efaura@xtec.cat ha dit...

Moltes gràcies per la postal, la dono per rebuda amb molta alegria

Aka ha dit...

Ostres! Acabo de veure la postal!!! (és que sóc un empanat de muxo cuidado...:-D)
Gràcies! Bonica iniciativa!