Soliloqui tardorenc.

Sembla que tota activitat està ja arribant a la velocitat de creuer. I m’agrada deixar enrera el període estiuenc, això sí, sense retrets, només faltaria. Cal adaptar-se a tota circumstància, encara que sigui fent de la necessitat virtut. M’agrada deixar enrera l’estiu, com diu l’encertada frase castellana "mirando hacia atràs sin ira".
Cert, el dia s’escurça de manera més evident que a l’estiu, però en canvi ens ofereix uns capteniments més dolços i melangiosos.

I es produeix la retrobada amb companys. I també, Josep Pla dixit, amb coneguts i saludats. Reals, físics, i virtuals, blocaires.

Vinc de passar una estona en un dels dos centres a què pertanyo. L’altre dia, que també hi vaig anar, un bon company em va castigar amb un voluminós àlbum de fotografies d’una gran ciutat nord-americana a la que tot quisqui va i que s’ha de veure.
"S’ha de veure". És una mica com la Meca, versió atea-occidental. Aquella mitja hora se’m va fer eterna. No hagués servit de res si li hagués dit que, precisament el d’aquella ciutat, no és en absolut el model de ciutat que m’agradaria, probablement m’hagués mirat pensant que a què vé això ara…Però ell es va quedar cofoi i feliç. Així doncs, d’alguna cosa va servir.

En un amable comentari a un meu post, el blocaire Gabriel Jaraba em va recomenar la lectura d’un llibre, "El Renacimiento de la Naturaleza", de Rupert Sheldrake. Em vaig baixar els capítols I i II que es poden trobar a la xarxa digitalitzats, per saber si m’agradaria, tot i que venint de qui venia la recomanació havia de ser prou garantia. M’agrada, em compraré el llibre.
Li haig de presentar excuses per aquesta semi-desconfiança, que no ho és cap a ell sino, al contrari, cap a mí mateix. I és que ja fa temps que sóc molt selectiu –suposo que tothom ho és- amb els llibres. I no tant sols amb els llibres.

Avui, a l’entitat, un altre company amb qui crec que ens entenem força, que jo sabia que venia del Sinaí, me n’ha parlat. Hi va pujar a la nit, en una mena de pujada turística que es veu que organitzen els egipcis per a veure-hi sortir el sol. Poster hem estat, també, una mitja hora parlant. A mí m’interessava molt el tema.
Un altre dia em portarà algunes fotografies. El seu "llibre" però, ja l’he llegit. I fè de Déu que m’ha agradat.