Me’n vaig assabentar per un article de "El Ribot". Després he vist que la Blocosfera en comença a parlar abastament:
Dues línies d’autobusos de Barcelona, imitant una iniciativa anglesa, porten publicitat pagada, sembla ser, pels ateus, que diu:
" Probablemente, Dios no existe. Deja de preocuparte y disfruta la vida."
A Barcelona hi ha gent molt "guai", ja ho sabem.
Avui, excepcionalment, em vé de gust baixar a la seva altura del betum tot parafrassejant-los:
Probablement, hi ha gent disposada a tocar els collons com sigui i a qui sigui. Deixa de preocupar-te i frueix de la vida.
Amén. (I mai més ben dit)
7 comentaris:
Jo ho reblaria d'una altra manera:
Hi ha gent disposada a tocar els collons com sigui i a qui sigui. Deixa de preocupar-te'n i frueix de la vida.
De tota manera és divertit que comencem a fer debats filosòfics de l'estil dels enciclopedistes però passejant-la entre illetrats. En ho podem passar de conya.
Genial!!!!
Mercè
Probablement qui no té feina el gat pentina.
Probablement hi ha qui confón la forta presència de la religió al món anglosaxó amb la no-presència underground de l'església catalana.
Probablement els il.lustrats que abominen de la tele, la publicitat i la comunicació de masses, es deleixen per utilitzar-la per remenar la cua.
Probablement aquí manca "finezza" per fer el comentari que feu l'arquebisbe de Canterbury quan va veure la campanya: "Ens complau molt que el senyor Dawkins es preocupi tant, últimament, per l'existència de Déu".
Probablement Catalunya no havia tingut mai una manca tan gran de cultura religiosa i de cultura filosòfica humanista alhora.
Probablement per això els "debats" són anuncis xorres als autobusos en lloc de controvèrsies públiques ben argumentades.
No cal preocupar-se ni enfadar-se. És una manera com altra de cridar l'atenció. Els que creuen no deixaran de creure. No cal donar-los més publicitat parlant d'ells.
Jo ho he formulat, també, no d'una manera tan contundent com la teva a: http://puntviladecans.blogspot.com/2009/01/busos.html
Salut!!
Crec, amics, que, com se sol dir en castellà, "para muestra vale un botón". I aquesta anècdota -no innocent- és un botó de mostra de la frivolització a que se sotmet per part d'alguns, tot. Tot. Qualsevol cosa.
En absència de debat, seriós, respectuós i enriquidor(com per definició ha de ser un debat), alguns opten per la frivolització, la pallassada, l'eslògan fàcil, el reduccionisme estèril i maniqueista.
La publicitat, els mitjans, son neutres: els publicitadors, no.
Podem aprendre molt i molt d'ateus, agnòstics i creients. Però entenc que aquest tipus d'anuncis son torpedes a la línia de flotació del sempre necessari debat sigui en el camp que sigui.
Als autors de l'eslògan només els hi ha faltat afegir-hi ...disfruta de la vida, "que nosotros ya pensamos por ti".
Sempre hi ha algú disposat a salvar-nos i ajudar-nos sense que li ho demanem, en el camp creient, en el camp ateu, en el camp polític, en el camp dietètic i en un milió de camps diversos... Són els 'mentalitzadors', una secta diversa i perillosa.
Publica un comentari a l'entrada