Sobrerroca (i II)

En una bona excursió, com ara la de Sobrerroca de l'altre dia, gairebé tot s'aprofita. Com el porc, que s'aprofita tot. Em sembla una injustícia, per desagraïts, que al porc li diguem porc, així, amb un so tant rotund, onomatopèic i sovint despectiu. Bé, coses del llenguatge, eina per altra banda prou mistèrica si t'hi deixes lliscar una mica. Ei, que me'n vaig de carquet, no volia parlar pas de porcs. Més aviat d'aprofitament.

A l'hora d'esmorzar, abans de la sortida, a Sant Andreu de la Barca, va venir a la conversa, entre la infusió d'herbes de la Roser, el calent de conyac del Julià i la generalitzada i generosa estesa de cafès i derivats, el tema de les barques del riu, per allò que d'antuvi sobta trobar-se a terra endins una "Barca" al nom del poble. Algú va recordar també, a terres de Lleida, el de Vilanova de la Barca. És la pregunta que va fer un dels companys.

I és que els passos de barca, atesa la gran millora de les comunicacions, en pocs anys han quedat ja sota la pàtina de la història. En pocs anys dic, perquè una cosa és el que allarga una vida individual i l'altra la col·lectiva.

Entre el garbuix de coses que em venien al pensament mentre "fèiem la poma" a Sobrerroca i em mirava el "meu" riu, em va venir el record de la primera vegada que amb la meva dona i els nens vam passar l'Ebre a Miravet, amb aquell formós R12 també damunt la barca. I no fa gaire, un parell d'anys, encara vaig poder retratar les restes gairebé calcinades de la barca que també el traspassava per Riba-Roja.
A l'Ebre els passos de barca van ser molt actius, imprescindibles, fins els anys cinquantes del segle XX, però al Llobregat van desaparèixer molt abans. La història dels dos rius és ben diferent.

Em va semblar recordar que tenia alguna cosa guardada amb els papers de casa en relació als passos de Barca al Llobregat. I ho he trobat. Es tracta de la fotografia d'un dibuix de Charles Langlois, fet cap a 1826.

Un dibuix admirable per tècnica i sensibilitat, d'un pas de barca al Llobregat a la zona d'Olesa. L'Anglois, que havia estat a Catalunya formant part de l'exèrcit francès d'ocupació, com a ajudant de camp del mariscal Gouvion Saint-Cyr, va tornar el 1826 per a dibuixar els escenaris i episodis d'aquella guerra a Catalunya, en quaranta dibuixos, que van ser recollits en un llibre, el "Voyage Pittoresque et Militaire en Espagne-Catalogne".
Vaig saber d'aquesta gran obra quan estava fent recerca en relació a un rebesavi meu, que es va casar a Molins de Rei el 1824: "Joan Dejú i Pujadas, serrador d'ofici, fill de Martorell i habitant de molts anys a Molins de Rei....", segons escriu el capellà que el va casar, el 1824, un parell d'anys abans que Langlois dibuixés, també, el Pont del Diable del seu poble nadiu.
En fi, que com tinc costum de dir, una excursió no se sap ben bé quan s'acaba. Sobretot quan, com és el meu cas, es forma part de la categoria dels remugants.