Al començament de l’actual sistema democràtic (o pre-democràtic), després d’un període d’efervescència, els que ho volien van aconseguir que se’ls permetés fer objecció fiscal per evitar que part dels seus impostos vagin a l’exèrcit. (Santa innocència!).
Com m’agradaria també poder fer objecció fiscal, però per a d’altres destinacions (¿) dels nostres impostos. (Igualment, Santa innocència!).
7 comentaris:
sip: santa innocència! :)
M'ho he llegit i rellegit. M'he dit: calma, torna't a mirar aquesta xifra. Passa-la a antigues pessetes...
Després he volgut saber qui coi són el receptors d'aquesta xifra (o els intermediaris de l'estafa), i aquí se m'ha glaçat el cor: http://www.itineraria.es
El nostre país té de tot. Té Palaus i ara té Serralades.
Per dir-ho suaument: Sense comentaris!!!
El negoci d'alguns ens fotrà, i molt.
Jo sóc dels de l'objecció fiscal, durant més de vint anys... Tot i que quan se'ls reventa una roda a l'exèrcit encara em sento culpable!
No sé si donaré per a tantes objeccions possibles com van sortint. Però està molt bé posar damunt la taula aquestes coses.
Mercè
Clídice, que vol dir Sip? Llatí no ho deu ser, oi?
Girbén, no, no ho passis a pessetes que encara resulta més esgarrifós! Quina claredat més enlluernadora la del web d'aquesta empresa, eh?
Esparver, ja ens fot. I molt.
Mercè, no t'has de sentir culpable quan es rebenta una roda d'un vehicle de l'exèrcit, que hi ha moltes maneres d'aplicar les partides pressupostàries. Malgrat l'objecció fiscal.
Oi que d'estar en guerra a l'Afganistà, per exemple, també en diuen "missió de pau"? Les paraules es poden fer anar de moltes maneres, i els pressupostos, també.
col·loquial: si :) diguem que és un "si" pronunciat :)
Quins pressupostos, és fàcil gastar els diners que res costen. No més amb decrets de una nova llei apujant imostos i el més tonto que no pagui que ho trobarà... No podem continuar així!
Publica un comentari a l'entrada