Totes aquelles botigues que hi entenien i t'entenien, van anar desapareixent, de manera que ara cal buscar i rebuscar si no vols anar al gran magatzem que et ven, per exemple, "botes de senderisme, dona, terreny normal" i coses així.
He recordat can Puigmal perquè era als baixos d'un edifici que avui, coses que passen, està "ocupat".
I dic jo que "ocupat" per artistes.
Veiem-ho:
12 comentaris:
Òndia, jo també vaig penjar una foto de la casa, la veritat és que crida l'atenció el mural, impressiona.
Per cert, els esports Puigmal, amb aquell xalet al rètol també era una botiga 'artística', llàstima de pèrdua.
N'hi ha de millors, i sobretot n'hi ha hagut de molt millors però aquest és bastant espectaculars.
De tota manera a Barcelona ens haurem de fer mirar el tema dels ocupes.
és un grafit espectacular, hauré de buscar-lo, gràcies :)
Diguem que can Puigmal era regit per dues valentes mestresses.
Afegiré que un antic amic meu va aconseguir furtar d'aquella botiga el seu primer parell d'esquís: uns formidables fustots de la Poll-Puig de 2,25!!!
També diré que, després de l'experiència, va acabar sent un bon monitor d'esquí.
Cert Júlia, l'entrada a can Puigmal era una mica com entrar a un refugi o cabana. Una mena de benvinguda al tipus de gent que hi anàvem, vet-ho aquí.
Esparver, jo no n'he vist mai cap com aquest.
A d'altres llocs envaïts per aquesta gent no es veu si no porqueria.
Ja fa temps que a Barcelona especialment, però a tot el país, s'hauria d'haver tallat d'arrel aquest desori dels ocupes: un dels més clars exemples de la debilitat pre-democràtica que vivim.
Clídice, baixant pel carrer d'Urgell és per sota de la Gran Via.
Osti Girbén, deunidó el teu amic, que valien pèles, eh?
Vaig tenir ocasió, amb un grup de grans entre els quals hi havia un pioner de l'esquí que els coneixia, de visitar la fàbrica de can Poll-Puig, que, si no recordo malament, era a Sant Just Desvern.
N'hi havia un de magnífic a Gràcia, a Torrent de l'olla baixant a ma dreta que era impressionant.
Doncs em sembla una "ocupació" encertada...m'agrada molt com han deixat la façana i l'impacte visual que té en un edifici tan adoní...
Salutacions.
Encertada, Xavier?
Per a mi cap acte acte d'usurpació de propietat pot merèixer aquest qualificatiu.
Ara, ser malfactor no sembla renyit amb tenir habilitats artístiques.
Publica un comentari a l'entrada