dimarts, 9 de febrer de 2010

6 de febrer de 2010

De la carretera cap a la estació sembla que m’hagi equivocat i m’hagi posat en un polígon industrial. I certament ho és un polígon industrial.
Però no, ja vaig bé. Deixo el cotxe al costat mateix de la estació  i just parar el motor arriba un altre cotxe del que surt una dona que ràpidament el tanca i se'n va a l’andana direcció Vilafranca. Sembla que vagi justa de temps.

L’estació està tancada. Tancada i barrada. Un grup de persones a l’andana on ha anat la dona. No, no ha perdut el tren.
No hi ha bar a l’estació. No hi ha guixeta. No hi ha res. Res.
Si no fos pel grup de persones i perquè no hi ha vent que arrossegui mates d’herba seca, creuria estar en una d’aquelles estacions de tren de l’oest llunyà que ens ensenyaven a les pel·lícules. Però no, estic a una estació de tren de prop de Vilafranca i a començaments, si no m’erro en el càlcul, del segle XXI.
Així doncs, per a esmorzar o fer el cafè, no pot ser a l’estació i, venint del tren, voldria dir que hauríem de caminar un bon tros per trobar un bar, segurament en direcció contrària a la que ens interessa per a fer la excursió.
Desestimat. No podem començar aquí.

Em quedo ben fotut i torno al cotxe. Aniré a l’Arboç.
A l’Arboç, l’estació del tren està a uns vuit-cents metres del centre del poble, on hi ha un bar dels de referència. Les taules son plenes d’una colla de gent gran que va d’excursió. Si no fos perquè son més, semblaria una sortida nostra, dels veterans del dijous. Però avui és dissabte.
Mentre em fan l’entrepà que he demanat em miro el plànol, la qual cosa fa acostar-se’m al que sembla ser el cap de colla, que em senyala el recorregut que tenen previst sense que li importi un rave si cerco alguna cosa o no. “Noi, déunidó” li dic, i mentre s’estarrufa com el gall del galliner, m’arriba l’entrepà.

Penso que m’arribaré a Castellet i, per l’hora que sigui quan hi arribi, decidiré si faig algun tros més.

És un local ample, amb força taules i cadires còmodes. El fuet que m’han posat a l’entrepà estava boníssim i el vas de vi negre–suposo que Penedès, és clar- no hi desdeia gens.

El cafè i el cigarro el faig quan només queden un parell de parroquians. El bar s’ha quedat sense la remor de la colla i sense la cua davant el lavabo de les dones.
En sortir del bar –en prenc nota- dubto una mica, doncs el lloc és prou bonic, veig unes cases modernistes…
Ja hi vindré a passejar un altre dia. Ara me’n vaig cap a Castellet.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

si és que ara ja ho tenen això les estacions, la majoria són desertes i fan força basarda. :) veig que et cuides, però ^^

en Girbén ha dit...

Els dos "Castellets" que flanquegen el Penedès valen prou la pena; sigui aquest del Pantà de Foix , sigui el castell roquer de Castellví de la Marca.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Clídice, tens raó, aquella estació fa basarda.
Per cert, com va anar la caminada de diumenge? No vaig venir perquè estava convidat a la Fira de Molins de Rei. Però tinc guardat l'itinerari -el curt- per anar-hi un altre dia.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Girbén, doncs no el conec el de Castellví de la Marca. He mirat el plànol i suposo que deu ser el que assenyala com "El Castellot", oi?

Clidice ha dit...

va anar bé, una passejada de 4 hores per fer 20 kilòmetres. El primer em sembla que ho va fer en 1 hora i 40 minuts, però anava corrent. En Felip i jo anàvem a passar-nos-ho bé :)

I si vols i coincidim, et faig de guia, gratis total :D

en Girbén ha dit...

Tens tota la raó -se m'ha anat el sant al cel!-, és el Castellot; l'excursió penedesenca per excel·lència.
Com pots imaginar, un grop abrupte al caire de la plana té una vista impagable amb l'afegit de les restes del castell i la volta de l'ermita de St. Miquel.
Com que durant un any vaig treballar per a uns cellers dels seus peus vaig enfilar-m'hi per tots cantons. Te'l recomano. Pots pujar-hi pel dret, per les cadenes del Pas del Clau, o bé envoltant-lo plàcidament per la Riera de Marmellar (uns 3/4 h.)

Gatsaule ha dit...

Veus, no fa massa vam fer aquest recorregut de l'estació de l'Arboç cap a Castellet, arribant després fins a Vilanova. I recordo especialment bonic la pujada per la carena a partir de Castellet, tot i que el paisatge de vinyes anterior no desmereixia gens!

Són molt interessants els recorreguts que pots fer combinant el tren. I pels qui som d'un país que no en té, encara els valorem més, tot i la vergonya d'aquestes estacions desertes...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Clídice, això dona 5 km/h de promig. I amb desnivells això no és pas ritme de passejada!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En prenc bona nota Girbén, gràcies.

Clidice ha dit...

bé, vam "passejar una mica de pressa" :D però et juro que em modero quan convé :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, que hi hagués tren i que no n'hi hagi ara, em sembla que dona una cabal idea de quins dirigents ha tingut i té aquest país nostre. A més, cony, amb el que m'agradava a mi agafar el carrilet fins a Olvàn!
Tens raó en que és bonica tota aquella serra. Ara, que l'Arboç-Vilanova és una tirada llarga. Ara ja no la faria pas.
Però dues mitges en fan una!