dimarts, 23 de febrer de 2010

Eivissa (0)

Son les set del matí i encara és fosc.
Davant de l’habitació hi tinc una part de la badia que les llums s’encarreguen de dibuixar.
Però ja s’endevina la proximitat de la llum del dia: és aquella foscor ja indecisa, amb mínim tocs de claror.
Ahir vaig fer-me posar cafè en el termo i ara me l’estic prenent. Psè, no està malament, però tot just és tebi. Però molt millor que no tenir-ne!
Si més no entretindrà el rau-rau dels budells, que es planyen de no tenir feina. Atès que l’amanida que va constituir el sopar d’ahir, ja deu fer hores que és als peus.
I és que, arribant tard a l’hotel, ens van donar un “bufet fred” per a sopar.

És ben característic això de l’Imserso. Aquesta és la tercera vegada. Com que viatges turístics en grup que no siguin “Imsersos” no n´he fet mai no puc fer comparances entre un viatge d’”imsersos” i un viatge organitzat dels altres.
A l’aeroport d’Eivissa ens esperava una noia que ens va fer anar a l’autocar que ens havia de portar a l’hotel.

Cony, molta calor ahir. A la terminal T1 de l’aeroport de Barcelona hi fotia una calor de nassos. No ho entenc. Em vaig haver de quedar en mànigues de camisa i sense la boina, de calor que hi fotia. I després, tota aquesta colla de dats-pel-sac que ens volen mentalitzar parlaran d’estalvi d’energia (au, a la merda!). Oh i a l’hotel l’habitació la tenien a 22 graus, de manera que vaig haver de baixar-la.

M’agraden aquests aeroports petits com el d’Eivissa. Que pots baixar de l’avió per l’escala i caminar una mica per la pista. Tot un contrast amb aquesta mena de món perdedor que és la terminal d’on vam sortir, per cert, la primera vegada que he estat a la T1. Sempre m’ha semblat un transport de feina això de l’avió: en un obrir i aclucar d’ulls, passes d’una realitat a una altra com si res, gairebé sense adonar-te’n, com ara aquell que surt del seu lloc de treball i va al taller del costat.
Justament el contrari del que jo en diria un viatge, que com pàgines d’un llibre, et va transportant poc a poc per escenaris diferents fins arribar al final.

Em van dir a recepció que hi ha una zona wifi a l’hotel on pots connectar-te per tres euros al dia, o sia, cinc-centes cuques de les d’abans al dia, per a fer-te passar el "mono" d’internet. “Guai”. I si vull veure la tele a l’habitació, deu euros per vuit dies.
No m’han acceptat el tracte: “Miri, li dono els deu euros per connectar-me vuit dies a internet i pagaré tres euros per cada dia de tele a l’habitació, d’acord?”
Doncs no, no ho han acceptat. Mala sort.

Ara he vist que hi ha una xarxa de l’ajuntament d’aquí, de Sant Antoni de Portmany, que puc captar, però tot i que el senyal no és gaire potent, podria ser que me’n sortís. 
I no és pels tres euros que em demanen a la zona wifi de l’hotel, si no per la més gran comoditat que representa poder-ho fer a l’habitació.

A veure si puc “penjar” l’ “Eivissa 0”.

7 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mira que bé, doncs si, ha funcionat! Perfecte.

Júlia ha dit...

Ep, ja veig que estàs la mar de bé, malgrat no tenir l'ordinador a l'habitació, una abraçada virtual.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si, si, Júlia, des de l'habitació puc connectar. Abraçada virtual corresposta.

Salvador ha dit...

Veig que ets a Eivissa gaudint d'un viatge d'Imserso dels anomenats d'estada. A nosaltres no ens van acabar d'agradar i preferim fer algun de tipus cultural, si és que tens la sort de pescar-lo, que cada cop costa més.
Pel que expliques del wi-fi, nosaltres vam tenir una experiència semblant l'estiu passat al pirineu. Vam ser a Benasc en un apartament llogat i vam descobrir que ens podiem connectar cada dia des del wi-fi del bar del costat. Vam estar fent blocs i cròniques de les excursions cada dia, tant la meva dona com jo.
Apa-li, fins la tornada.
Una abraçada

lluís ha dit...

Doncs serà un luxe poder gaudir de cròniques fresques de l'illa i a més amb la sempre interessant mirada que ens ofereixes. Bona estada!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Salvador, per part meva no tindràs pas competència en els viatges Imserso que en diuen culturals: això d'estar pujant i baixant de l'autocar no està fet per a mi. I si, tinc entès que van molt buscats.
Almenys devíeu fer-li gasto al bar del costat, oi?
Salutacions.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt amable, Lluís, gràcies.
Prometo de lluitar contra aquesta tendència que tenim de creure'ns el melic del mon quan fem una coseta fora del corrent (si més no, parlo per mi).