Eivissa (0)

Son les set del matí i encara és fosc.

Davant de l’habitació hi tinc una part de la badia que les llums s’encarreguen de dibuixar.

Però ja s’endevina la proximitat de la llum del dia: és aquella foscor ja indecisa, amb mínim tocs de claror.

Ahir vaig fer-me posar cafè en el termo i ara me l’estic prenent. Psè, no està malament, però tot just és tebi. Però molt millor que no tenir-ne!

Si més no entretindrà el rau-rau dels budells, que es planyen de no tenir feina. Atès que l’amanida que va constituir el sopar d’ahir, ja deu fer hores que és als peus.

I és que, arribant tard a l’hotel, ens van donar un “bufet fred” per a sopar.

És ben característic això de l’Imserso. Aquesta és la tercera vegada. Com que viatges turístics en grup que no siguin “Imsersos” no n´he fet mai no puc fer comparances entre un viatge d’”imsersos” i un viatge organitzat dels altres.

A l’aeroport d’Eivissa ens esperava una noia que ens va fer anar a l’autocar que ens havia de portar a l’hotel.

Cony, molta calor ahir. A la terminal T1 de l’aeroport de Barcelona hi fotia una calor de nassos. No ho entenc. Em vaig haver de quedar en mànigues de camisa i sense la boina, de calor que hi fotia. I després, tota aquesta colla de dats-pel-sac que ens volen mentalitzar parlaran d’estalvi d’energia (au, a la merda!). Oh i a l’hotel l’habitació la tenien a 22 graus, de manera que vaig haver de baixar-la.

M’agraden aquests aeroports petits com el d’Eivissa. Que pots baixar de l’avió per l’escala i caminar una mica per la pista. Tot un contrast amb aquesta mena de món perdedor que és la terminal d’on vam sortir, per cert, la primera vegada que he estat a la T1. Sempre m’ha semblat un transport de feina això de l’avió: en un obrir i aclucar d’ulls, passes d’una realitat a una altra com si res, gairebé sense adonar-te’n, com ara aquell que surt del seu lloc de treball i va al taller del costat.

Justament el contrari del que jo en diria un viatge, que com pàgines d’un llibre, et va transportant poc a poc per escenaris diferents fins arribar al final.

Em van dir a recepció que hi ha una zona wifi a l’hotel on pots connectar-te per tres euros al dia, o sia, cinc-centes cuques de les d’abans al dia, per a fer-te passar el "mono" d’internet. “Guai”. I si vull veure la tele a l’habitació, deu euros per vuit dies.

No m’han acceptat el tracte: “Miri, li dono els deu euros per connectar-me vuit dies a internet i pagaré tres euros per cada dia de tele a l’habitació, d’acord?”

Doncs no, no ho han acceptat. Mala sort.

Ara he vist que hi ha una xarxa de l’ajuntament d’aquí, de Sant Antoni de Portmany, que puc captar, però tot i que el senyal no és gaire potent, podria ser que me’n sortís. 

I no és pels tres euros que em demanen a la zona wifi de l’hotel, si no per la més gran comoditat que representa poder-ho fer a l’habitació.

A veure si puc “penjar” l’ “Eivissa 0”.