dimarts, 20 d’abril del 2010

Ella i el vano.

Li anava donant voltes i no sabia trobar-li la relació. Deu ser per la meva condició masculina, potser un pèl barroera, que em deu impedir la finesa suficient per a trobar-hi l’enllaç.
“Ella” ja ho entenc. “Abanico”, també. “Ella i el abanico” deu ser una dona que es venta. Però zas! Es fa la llum: 
Calla! No serà pas que amb el vano es fan passar els fogots?! Vet aquí la relació entre vano i menopausa.
He anat a buscar un vano per a per a ventar-me els fogots que m’han vingut per la vergonya de no haver-ho entès a la primera.

De totes maneres no me’n culpo pas massa, que no tant sols allò meu és la pitopausa (ei, siguem correctes: es diu andropausa), si no que les meves limitacions (d’origen generacional, potser?) em fan venir una certa sorpresa divertida en veure un cartell al carrer anunciant el “I Saló de la Menopausa a Barcelona” i que “és una idea pionera que ajudarà a difondre i acostar la menopausa, no només a la dona sinó a la población en general”, comenta Montse Roura, directora del projecte.”  Organitzat per Montse Roura Produccions.

Ep, jo sóc de “la población en general”, ergo això també va per a mi, oi? Doncs vet aquí que tinc la gosadia de fer-me’n ressò de l’esdeveniment i, així, contribuir a que se sàpiga, fent d’innocent alumne de màrqueting: ”l’important és que se’n parli”.

Naturalment presència de metges. Res en diu de la presència de representants de laboratoris farmacèutics, però és igual, ja hi havia metges.
Fa un cert temps la meva dona m’explicava que una amiga de la seva generació va haver de deixar radicalment de prendre uns medicaments receptats pel metge per causa de la menopausa, com si això fos una malaltia, perquè li’n creaven una sèrie de trastorns. És clar que som a la societat medicalitzada.

I, a més,  estem a la societat de “la eterna joventut”. No m’estranyen, doncs,  determinades iniciatives, com no m’estranya veure una publicitat en la qual, per a estimular que es domiciliï la pensió a la caixa de l’anunci, una iaia vestida amb texans arrapats i camisa, com si vingués de fer el “botellón”, s’asseu gairebé a terra amb les cames creuades, amb un gest d’allò més desimbolt, més juvenil. O aquell altre en que la veu “en off” diu que a la senyora de torn li mirarem la blavor dels ulls i que no sabrem que porta una compreseta per a les pèrdues d’orina pròpies de l’edat.


Post scriptum.- Per si algú o alguna, es sentís irat i volgués fer-me vudú, he posat la figureta del gat del començament (ai, ara no sé si és gat o gata), però compte amb les agulles, que és de fusta, no prengués mal ningú.

13 comentaris:

esparver ha dit...

Apa, que quan et deixes anar no t'estàs de res. Però no parlis tan malament de les farmacèutiques que sortirà algun savi dient que com que no has publicat res a cap revista perfectament científica i pagada per les farmacèutiques no tens dret a pensar (i ho dirà dissimulant dient opinar).

Clidice ha dit...

com a pre-menopàusica i usuària compulsiva del vano t'agraeixo la difusió que en fas.

En aquesta època solem entrar, les dones, en la invisibilitat, ja és hora que ens treiem la burka i diem: sóc menopàusica, passa res? ;P

per cert que, amb el desori hormonal, aquest "passa res" ens pot sortir molt temperamental, però ves, poca cosa s'hi pot fer :D

en Girbén ha dit...

Van llegando los cincuenta..., van huyendo las hormonas...
Ostres, Dr. Xiru..., però, què has fet? Estic enganxat de mala manera a la cançoneta! Saps d'alguna pastilla que me la tregui del cap? Recepte-me-la!
Però d'on treus informacions tan cabdals i sucoses?

Júlia ha dit...

Que jo sàpiga abans de la meva ja hi va haver generacions de menopàusiques i no recordo que tinguessin tants problemes...

No m'ho puc creure, em va sobtar veure el cartellet de les jornades però la resta supera les meves expectatives. Música inclosa.


Tot és parafernàlia per vendre'ns pastilletes i tractaments diversos, ke m'oblidin!!!

Però, certament, la cançó és enganxosa, unas cosas que se vienen y otras cosas que se van, tralaralalalaa...

Júlia ha dit...

A Eurovisión!!!!!

La menopausia, lo mismo que la andropausia... Vull una versió en català!!! Per exemple:

Tenaleidi gratuïta, tenaleidi a cada instant,
i jo que em vento i em vento, pel darrera i pel davant,
que em liftinguin al seguro i de forma gratuïta,
i que em deixin el culet com quan era molt petita,
jo que he arribat als seixanta ja deixo enrera els fogots,
i ben bé se'm refunfinfla si no em miran els xicots,
em ventilo pel darrere, em ventilo pel davant,
vaig de viatge amb l'imserso que és on anem la gent gran...
Però per més que m'animi tot ballant el tururut,
les velles sempre són velles, ja ha passat la joventut,
que per més que em venguin cremes i pastilles hormonals,
no hi ha cap invent que ens faci sempre joves i immortals...

Etcètera

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ostres Esparver, m'has deixat ben planxat: haig de reconèixer -pobre de mi!- que no he publicat res a "cap revista perfectament científica i pagada per les farmacèutiques". Cap credibilitat, doncs. Però em queda l'humor del pitopàusic he. he..

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Clídice, així doncs no punxaràs el gat?. Em quedo més tranquil.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Girbén, si tal com he constatat a l'Esparver, no he publicat res a les revistes científiques, com és que em dius Dr.? (no serà una abreviació de Ditxós Rondinaire, oi?).
Noi, no tinc cap remei per lo de la cançoneta. Estava pensant però -a veure si m'hi ajudes- a convèncer Las Supremas de Móstoles a fer-ne una versió: així hi quedaria definitivament i pitopàusicament enganxat:
http://www.youtube.com/watch?v=Nj4M-S0zPOo

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ostres Júlia, ets única! Quina lletra acabes de fer!
Ei registra-la, que un dia d'aquests te la pots sentir al "Casal Rock", que en això d'afusellar originals qui no corre vola.

M. Antònia ha dit...

Abans algunes dones, tenien "fugots" i es ventaven, ara també hi deu haver la mateixa quantitat de dones, però volen sol·lucions ràpides i efectives i no sempre ho són per moltes coses que es prenguin. Penso que la ment és més forta, s'aasembla a la fe que "mou muntanyes". Ara la "fe" en medicina no hi és si no va acompanyada d'una recepta.

Mercè Solé ha dit...

A Viladecans, a ICV, vam fer una xerrada que es deia "Sóc menopàusica. I què!" i va ser l'acte polític amb més èxit que recordo. Les dones ens aturaven pel carrer quan enganxàvem cartells sobre el tema. I la metgessa que va fer la xerrada ens va alertar sobre les farmacèutiques i l'excedent de soja dels Estats Units, que es destinava a medicació per a menopàusiques. En fi, que tens raó!
Mercè

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antònia, amb tot això vés a saber si es recuperarà el vano. Tant bonics que son els vanos!
A mi m'agraden els de les ànimes de nacre.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs apa Mercè, ja els ho pots fer saber a ICV com omplir el Sant Jordi a la propera campanya electoral. D'aquí a que et fitxi el director de campanya hi ha només un passa!.