dijous, 16 de setembre del 2010

Finestra

És un carrer estret, a prop de l’església. Queda ombrejat a ple migdia i per això dona gust de passar-hi.
No gaire lluny se sent la mainada a la plaça, però el carrer està tranquil. Tot just tres o quatre portals d’aquestes cases de planta i pis a tot estirar, que fan que, malgrat ésser estret, sigui lluminós.
Per això hi passegem poc a poc. 
Em pregunto quan de temps deu fer que no s’obre aquesta finestra.
A l’ampit, amb la pols, hi ha caguerades d’aquest estornell negre que es menja les olives. Si t’hi fixes, es veuen els pinyols que no digereixen.


Fins i tot van treure els vidres –si mai n’hi van haver- i hi van posar les fustes.
És a dir, van contradir la naturalesa de la cosa, la  van privar de ser el que és.
Perquè és cert que una finestra o una porta, és, alhora, per a permetre i per a privar quan convingui, la connexió dels dos espais –dos móns?- l’interior i l’exterior.
Es va fer per a acomplir un objectiu i mostra l’absurd de no deixar-li fer allò pel que va ser creada.
Tant d’alt, tant d’ample, tant de fons, emmarcat exterior de reixa, per a un espai d’absurditat.

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Felicitats Xiruquero, perquè a partir d'un objecte tant intrascendent com una finestra vella, tancada i bruta, ets capaç de fer un post com aquest ple de gràcia i imaginació.
Una abraçada
Salvador

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Salvador, què hi farem si sóc un badoc!
Salutacions cordials.

Pere de can Peret ha dit...

Tens raó, però ves a saber quina historia hi ha darrera aquest abandó. He de suposar que al fer-se hi devia haver-hi il•lusió i expectatives de fer durant molt temps la funció pel que va ser feta.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cal suposar que si, Pere. Potser també per això crida l'atenció la radicalitat del seu abandonament.