Temps hi haurà si Déu vol de parlar de la nostra deambulada deltaica d’un dissabte proppassat.
Sempre que és possible, cal veure les coses al començament, en el decurs de la seva evolució i a la seva conclusió. Per a fer-se’n un concepte cabal. I si pot ser, amb la tranquil·litat que dona la perspectiva en el temps.
Que no vol dir, com en aquest cas, que la conclusió resulti tranquil·litzadora.
Si es té una estoneta, i val la pena tenir-la, cal no perdre’s aquesta entrevista que va fer Jaume Barberà a Joan-Ramon Laporte en el seu programa de TV3 “Singulars”, el dilluns passat.
4 comentaris:
No pateixis, els defensors de la bondat oficial, escèptics pel pensament dels altres -mai el seu-, et diran que ja saben de quin peu calça.
De tota manera a mi hi ha alguns trossos del final de l'entrevista que em patinen una mica.
Realment interessant i a estones ben preocupant. I crec que en general passa amb molts altres temes, on ja no és la falta d'informació que hi havia abans sinó com els grans poders manipulen aquesta informació per fer-nos creure allò que els interessa. Gairebé l'única solució que hi veig és la consciència individual, fer un gran esforç de llegir diverses fonts i tenir criteri propi o deixar-se aconsellar per algú que et mereixi gran confiança.
Esparver, els defensors de la bondat oficial, ni tant sols això que dius. Ara es mantenen en un silenci vergonyant.
Certament Lluís, tenir criteri propi és la única sortida. I formar-nos-el dia a dia una tasca permanent, tot i que no és gens senzill.
Per fortuna nostra existeix avui, també, l'internet i, el més important, persones de la qualitat moral i fermesa de la senyora Forcades i el senyor Laporte, pel que fa a Catalunya.
Tant de bo molta gent aprenguéssim la lliçó de tot aquest episodi!
Publica un comentari a l'entrada