Llibres a Tavertet

Ahir al matí, dissabte, la meva dona i jo vam arribar-nos a Tavertet a veure la Fira del Llibre de Muntanya.

De fet, en la meva opinió, s’hauria de dir la Fira del Llibre Excursionista, perquè aquesta és la realitat de les publicacions i no només de muntanya, afortunadament.

Trobo un encert que s’hagi fet a Tavertet (ara no recordo on es va fer l’any passat, que no hi vaig anar), doncs sempre vé de gust arribar-se a Tavertet, un lloc emblemàtic per als excursionistes de la meva generació. De fet, quan vam arribar a la zona d’aparcament em va alegrar veure la quantitat de cotxes que hi havia.

Ahir feia molta humitat i l’enterboliment de l’atmosfera esmorteïa els encortorns del paisatge, sense privar-lo però de la seva proverbial bellesa.

Les dues gran carpes blanques, una de grossa que acollia les parades dels expositors i l’espai de presentació de llibres, i una altra més petita per a seu de les conferències programades, contrastaven clarament a l’entorn de verdor, encara, d’aquesta tardor primerenca.

Em vaig aturar força estona a la llibreria de vell d’en Jaume Caballe, d’Andorra, que sempre té coses força interessants, algunes –o moltes- de les quals formen part de la meva petita biblioteca excursionista, de manera que quedar clar que també jo sóc un excursionista “de vell”.

Potser per això vaig trobar a faltar, ja que a l’exterior, entre anunci i anunci de les activitats per megafonia es posava música, vaig trobar a faltar dic, la nostra música.

Fa un parell d’anys recordo que, al menys, vaig sentir gravacions de Els Esquirols. Enguany però, no. Sembla un fet que la nostra música, les nostres cançons, han desaparegut del tot, i no tant sols de la realitat, dels trens, dels cotxes particulars, dels autocars, dels camins. També del nostre imaginari. Bé,  –o mal- . Així son les coses.

Això és el que se sentia pels altaveus.

Ahir al matí el públic que visitava les parades era de mitja edat cap amunt, de manera que els cabells blancs, lluny de ser una excepció, s’acostaven a una certa norma, amb percentatge significatiu de pares joves. Jovent poc, molt poc.

Ens vam emportar un parell de llibres, més un d’obsequi pel fet d’haver-ne comprat un dels altres, un plànol i vam dinar a Tavertet mateix, i al cap tard cap a casa.

Tant de bo que s’en venguin molts de llibres en aquesta edició. Fora bo per tot el que envolta el llibre excursionista i per l’excursionisme en general. I una justa correpondència a l’esforç organitzatiu que un esdeveniment com aquest comporta.

Serà, si Déu vol, fins l’any que vé. I si torna a ser a Tavertet, tornarem a anar a veure a l’església la preciosa imatge d’alabastre policromat de la Marede Déu del Cor, del segle XIV, i passejar pel petit i acollidor espai que envolta l’absis i el fossar vell.