diumenge, 3 d’octubre del 2010

Llibres a Tavertet


Ahir al matí, dissabte, la meva dona i jo vam arribar-nos a Tavertet a veure la Fira del Llibre de Muntanya.

De fet, en la meva opinió, s’hauria de dir la Fira del Llibre Excursionista, perquè aquesta és la realitat de les publicacions i no només de muntanya, afortunadament.

Trobo un encert que s’hagi fet a Tavertet (ara no recordo on es va fer l’any passat, que no hi vaig anar), doncs sempre vé de gust arribar-se a Tavertet, un lloc emblemàtic per als excursionistes de la meva generació. De fet, quan vam arribar a la zona d’aparcament em va alegrar veure la quantitat de cotxes que hi havia.

Ahir feia molta humitat i l’enterboliment de l’atmosfera esmorteïa els encortorns del paisatge, sense privar-lo però de la seva proverbial bellesa.
Les dues gran carpes blanques, una de grossa que acollia les parades dels expositors i l’espai de presentació de llibres, i una altra més petita per a seu de les conferències programades, contrastaven clarament a l’entorn de verdor, encara, d’aquesta tardor primerenca.

Em vaig aturar força estona a la llibreria de vell d’en Jaume Caballe, d’Andorra, que sempre té coses força interessants, algunes –o moltes- de les quals formen part de la meva petita biblioteca excursionista, de manera que quedar clar que també jo sóc un excursionista “de vell”.

Potser per això vaig trobar a faltar, ja que a l’exterior, entre anunci i anunci de les activitats per megafonia es posava música, vaig trobar a faltar dic, la nostra música.
Fa un parell d’anys recordo que, al menys, vaig sentir gravacions de Els Esquirols. Enguany però, no. Sembla un fet que la nostra música, les nostres cançons, han desaparegut del tot, i no tant sols de la realitat, dels trens, dels cotxes particulars, dels autocars, dels camins. També del nostre imaginari. Bé,  –o mal- . Així son les coses.
Això és el que se sentia pels altaveus.

Ahir al matí el públic que visitava les parades era de mitja edat cap amunt, de manera que els cabells blancs, lluny de ser una excepció, s’acostaven a una certa norma, amb percentatge significatiu de pares joves. Jovent poc, molt poc.

Ens vam emportar un parell de llibres, més un d’obsequi pel fet d’haver-ne comprat un dels altres, un plànol i vam dinar a Tavertet mateix, i al cap tard cap a casa.

Tant de bo que s’en venguin molts de llibres en aquesta edició. Fora bo per tot el que envolta el llibre excursionista i per l’excursionisme en general. I una justa correpondència a l’esforç organitzatiu que un esdeveniment com aquest comporta.

Serà, si Déu vol, fins l’any que vé. I si torna a ser a Tavertet, tornarem a anar a veure a l’església la preciosa imatge d’alabastre policromat de la Marede Déu del Cor, del segle XIV, i passejar pel petit i acollidor espai que envolta l’absis i el fossar vell.

8 comentaris:

elmarge ha dit...

Molt interessant! El proper any no me la perdo...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I bé que faràs, Xavier, segur que t'agradarà.

lluís ha dit...

Normalment hi vaig i aquest any no hi he pogut anar per motius familiars, però trobo que és un esdeveniment molt interessant. Segons la meva opinió cal potenciar la cultura excursionista, no és pas el mateix visitar un lloc sense saber-ne gairebé res que anar-hi ben informat: cultura, patrimoni, història ... tot això forma part d'una excursió, no solament el cim, els quilòmetres i el desnivell fet.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sincerament Lluís, jo que soc una mica rondinaire -ja ho has vist pel meu plany per la pèrdua ja irreparable de la música excursionista-, t'haig de dir que enguany n'he tingut una bona impressió de l'oferta de publicacions de tota mena, recents i més antigues, relacionades amb la cultura excursionista.
No cal que et digui que comparteixo la teva opinió.

Pere de can Peret ha dit...

La veritat, dec estar a la parra, ja que no sabia que es fes aquesta fira. Hem sap greu.
Sobre la música excursionista penso que és un patrimoni prou valuós com per deixar-lo de banda. Aprofito per dir-te que el dia 30 d’octubre a 2/4 de 10 al Kursaal de Manresa fan el concert “Esquirols s. XXI” on el grup Sciurus recupera les cançons dels Esquirols amb la voluntat de fer-les sonar tal com el grup les va deixar enregistrades. No vull creure que la música nostra estigui tan acabada.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ara tens l'enllaç, Pere, al començament de setembre de l'any que ve, segurament ja informaran de la nova edició, suposo. Crec que t'agradarà.
Com a fet social viu dins el mon excursionista si que crec, per greu que em sàpiga, que les cançons de muntanya han desaparegut.
Si et ve de gust, fa un temps vaig escriure un post parlant-ne:
http://xiruquero-kumbaia.blogspot.com/2007/04/canons.html
Bona notícia tanmateix la d'aquest concert!

Mercè Solé ha dit...

Hauries de viure amb en Jordi. Li encanten els Esquirols i s'hi passa el dia... Ell, i nosaltres, de retruc. Llàstima que també li agradi tant "Mamma mia", buff..
Està molt bé això de la fira. Fas agafar ganes d'anar-hi!
Mercè

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mercè, no m'estranya que li agradin a en Jordi. És que son molt boniques, gairebé totes, les cançons dels Esquirols.
Però cantàvem molt variat: populars catalanes, obres de compositors nostres, com ara Elisard Sala, autor de varis cançoners i mestre de molts grups, cançons arranjades per l'Oriol Martorell, aleshores director de la Coral Sant Jordi, etc. Populars europees -moltes tiroleses- alguns leads, etc.
Sense oblidar el gran capítol dels negre-espirituals, una cançó de les quals, el "Kumbaià", va definir una mica els xiruqueros més propers a la espiritualitat cristiana.
Per això jo soc un Xiruquero Kumbaià.