Pel litoral

(Redacció del dimecres 13 d'octubre de 2010)

Que l’humor és una droga remeiera és ben sabut. I si cau en un dia adient, com la llavor en bona terra, encara millor.

Dedueixo que ahir, que vaig rebre l’acudit, era un dia adient, de manera que va trobar bona terra. I em va fer gràcia, em va semblar humor intel·ligent.

Com que no fa gaire temps, tothom recordarà que quan es planejava el traçat del TGV (tren de gran velocitat), nom infaustament desaparegut a favor de AVE (alta velocidad española), de manera que travessés la ciutat de Barcelona, es va muntar una campanya de la bona gent de l’Eixample demanant “L’AVE pel Litoral!”.

A l’Eixample va passar com passa a tot arreu, que volem tots els serveis a peu de carrer, però amb les molèsties a casa de l’altre. I si tanmateix n’esdevingués algun perill, com ara d’esquerdes, que l’entomessin els del “litoral”.

Tant és així que la campanya va fer fer un projecte demostrant –suposadament- les majors bondats d’aquest traçat respecte del que finalment s’ha fet, amb les corresponents consideracions i benediccions  dels tècnics autors del projecte.

És a dir, l’AVE que no passi a prop de casa. I els del “litoral”? (amb la boca petita: ja s’ho faran).

I ara ve el Papa de Roma a consagrar i beneir la Sagrada Família. I molts que la veuen des de casa es pagaran les vacances d’hivern o de l’estiu que ve, amb el lloguer dels balcons.

Algú, a qui des d’aquí felicito, ha tingut aquesta gran pensada: