divendres, 8 d’abril de 2011

Jo i la garsa

El sol és fort.
I la boira, parsimoniosa, va ocupant els molls de càrrega.

Un gran vaixell posa proa a la bocana. Només, per uns instants, li veig la xemeneia.
La sirena udola per a marcar la posició enmig de la boira.

Tot un espectacle. Contrast de cel lluminós de blau i blancor de cotó de la boira.

Jo m'ho miro embadalit.

La garsa sembla que també.

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Endevino que ers enfilat a la muntanya de Montjuïc... vaig errat?
Fa uns dies fabilosos per sortir a la natura a passejar, si senyor.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No vas errat Salvador, no.
T'has fixat en la garsa? Mira que n'és de bonica!

Pere de can Peret ha dit...

Bonica la foto de la garsa amb aquest fons tan industrial un bon contrast que ens interpel•la.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix, Pere, és un paisatge ben especial.