El sol és fort.
I la boira, parsimoniosa, va ocupant els molls de càrrega.
Un gran vaixell posa proa a la bocana. Només, per uns instants, li veig la xemeneia.
La sirena udola per a marcar la posició enmig de la boira.
Tot un espectacle. Contrast de cel lluminós de blau i blancor de cotó de la boira.
Jo m'ho miro embadalit.
La garsa sembla que també.
4 comentaris:
Endevino que ers enfilat a la muntanya de Montjuïc... vaig errat?
Fa uns dies fabilosos per sortir a la natura a passejar, si senyor.
No vas errat Salvador, no.
T'has fixat en la garsa? Mira que n'és de bonica!
Bonica la foto de la garsa amb aquest fons tan industrial un bon contrast que ens interpel•la.
Tanmateix, Pere, és un paisatge ben especial.
Publica un comentari a l'entrada