Les sentia d'infant, que vivíem molt a prop de l'església.
I em coneixia tots els tocs. Fins i tot el toc "de rebato", que afortunadament no era freqüent, i que cridava a emergència, tal vegada que el riu havia sortit de mare, o que començava a cremar algun incendi, potser al bosc?.
Aleshores els homes anaven de pressa a trobar-se davant la Casa de la Vila. Recordo la insistència del "rebato" de 1962, que no parava, quan van haver-hi les terribles inundacions.
La majoria de tocs se sentien amb normalitat, fins i tot les campanades a morts eren sentides bé que amb resignació, amb una certa normalitat.
Però hi havia dos tocs que tant a casa com al veïnat esveraven els grans: les campanades a morts d'un albat i el "rebato".
I sempre, donant-nos l'hora. Els quarts i les hores. El trànsit del temps.
A Barcelona som a mig camí de dues parròquies. Però no sento les campanes. Han emmudit.
I a la Terra Alta torno a sentir les campanes. A la nit callen, per a no interferir el somni dels veïns. Em repenjo a la barana del balcó, ara que aviat seran les vuit, per a sentir el primer toc del dia.
Trobo que n'és de bonic el so del bronze.
8 comentaris:
A mi també m'agrada el so de les campanes net, amb armònics. No algunes campanes esquerdades que hi ha pel país.
De tota manera entenc que hi hagi gent amb insomni que els quarts i les hores de nit els crispin els nervis.
Ep, que visc al teu barri i avui les he sentit, no sé si només toquen a missa i poca cosa més, però toquen.
Esparver, tanmateix és una bona mida que les campanes no toquin de nit. I tens raó, una campana esquerdada produeix les dissonàncies més estranyes que ens puguem imaginar.
Júlia, doncs no t'ho negaré pas perquè, en alguna ocasió, també m'ha semblat sentir-ne alguna. Res però de tocs regulars.
Potser, com dius, sigui un toc de missa si les has sentides avui diumenge.
Sabries dir-me la parròquia?
A Berga segueixen tocant, amb normalitat, de dia i de nit..., i mai ningú se n'ha sentit ofès, que sàpiga.
I en moments d'insomni t'ajuden a saber 'hora que és sense haver-se de llevar o encendre el llum!
Gatsaule, a mi mai m'ha molestat el toc de les campanes, sigui l'hora que sigui. Però ja se sap que hi ha sensibilitats diverses.
A Manresa, només hi ha el campanar de la Seu que toca per anar a ofici. Les hores del vespre no et sabria dir si les toca. En tot cas ho fa més fluix.
Suposo Pere que cada poble i ciutat ho deu fer a la seva manera. En qualsevol cas, m'agrada sentir les campanes, ni que sigui de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada