diumenge, 4 de setembre del 2011

És un ritus?

La posició és just a l'interior del cercle petit dels dos cercles concèntrics.
Alcen els braços amunt, cada u -més aviat cadascuna- segons les seves possibilitats.
La majoria alcen el cap amunt.
Algunes es descalcen per a fer-ho.
De vegades de cara a la basílica, altres d'esquena, alguna primer de cara i després d'esquena. Per alguna altra sembla que no tingui res a veure la situació de la basílica.
Son uns breus instants en aquesta posició.
Els altres esperen en una petita cua a l'exterior del cercle gran.


Primer em pensava que feien allò de retratar-se jugant amb la perspectiva, com aquells que es posen de manera que sembla que aguantin la torre de Pisa, per exemple. Però la meva dona em fa adonar de l'error.


Aquest blogaire en va parlar l'any passat. Coincideixo en una afirmació que fa: tots els que ho feien eren estrangers.




13 comentaris:

M. Antònia ha dit...

No ho he vist mai. Saps per què ho fan?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Això mateix m'agradaria saber, M.Antònia. No en tinc ni idea.

Pere de can Peret ha dit...

La veritat, tampoc no ho he vist mai, però tinc curiositat. Potser tant sols és fruit d’una pensada d’algun que no sabia com passar l’estona.

Albert ha dit...

No es mes que una collonada (amb perdó) que algun guiri avorrit ha posat de moda... i com que la estultícia humana es infinita, sempre hi ha descerebrats que li fan cas.
Clica aquí
i aquí
i aquí
Salutacións

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, ja veus que l'Albert ens dona la resposta en el comentari següent. Quan tornis a pujar al monestir segur que ho podràs veure.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Albert, gràcies per la informació i pels enllaços.
M'imaginava alguna cosa d'aquest ordre, però no devia posar els mots adequats en la cerca al Google, perquè no vaig se capaç de trobar res.

Júlia ha dit...

Profetitzo que tindrà èxit i continuïtat, coses més estranyes avui formen part de la nostra 'cultura' o com en vulguem dir, i sovint van començar de forma molt més casual o interessada.

Per si un cas, quan torni em faré la foto, no fa mal a ningú i mireu que si funciona... Espero no electrocutar-me.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Potser la teva profecia encerti, Júlia.
M'imaginava, com he dit a l'Albert, que fora una cosa d'aquesta ordre, per això em preguntava al títol del post si era un ritus.
Essent-ho tanmateix, vull saber-ne més coses.

Gatsaule ha dit...

Sigui el què sigui, no trobo malament que cadascú visqui l'espiritualitat com li plagui..., tampoc fan mal a ningú!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Del tot d'acord amb tu, Gatsaule.

Albert ha dit...

A la Mesquita de Córdoba hi ha una columna que es diferent al reste(pot ser en la època de declivi del Califat es va fer malbé i la van substituir pe la primera que van trobar, crec que es de origen romà) i que actualment, està protegida per un embolcall de metacrilat. Vaig preguntar a la taquilla de la entrada, i em van dir que feia un temps, en una guia turística estrangera, deia que segons la tradició, (tradició desconeguda pels cordovesos) tocar la columna, duia immediats beneficis en la fertilitat etc etc etc, i que per l'evident deteriorament de la columna, es va fer necessari protegir-la.
Jo soc de Barcelona, de Sants, i mai he sentit a parlar de cap tradició rel·lacionada amb la tortuga de la bústia de la casa de l'Ardiaca, però fa poc es va plantejar retirar-la, pel desgast sofert a rel de no se quina tradició que apareix a algunes guies estrangeres.
Per no parlar de la suposada tradició de saltar de balcó en balcó en els hotels de casa nostra.
Fer el paperina a Montserrat es inofensiu? potser si, però aquesta no es la espiritualitat de Montserrat (i consti que soc ateu). Fa tres setmanes he enterrat un oncle monjo del Monestir, i puc dir que he viscut la seva espiritualitat, el mon que s'amaga darrera la porta d'accés, i el petit cementiri penjat al mig de la paret dels Degotalls.
La circumferència amb la pedra negra la podem posar a 100 metres o a 1 kilòmetre de on es troba actualment i la gent seguirà creient que la energia els envaeix...
Vivim en un mon, en el que un comentari a internet, pot fer que Montserrat sigui més conegut per un ritus inventat que per mil anys de espiritualitat i amor a una pàtria.
una llàstima no?
Perdó pel totxo,
abraçades

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Al contrari Albert, gràcies "pel totxo" que dius.
Jo crec que hem de distingir entre ritus,fets amb una personal intencionalitat lligada a creences, i els gestos que puguin formar part d'un programa de diversió turística que, aquests sí, podrien semblar-me fer el paperina i tot i així afegir-m'hi (vaig tocar el morro del porcellino de Florència aquest estiu i m'hi vaig retratar).

Jo, que no soc ateu, t'entenc bé, crec, quan parles de l'espiritualitat de Montserrat. I no tinc cap mena de temença en el sentit que aquest ritus de la pedra amb braços enlaire la pugui perjudicar.
A les llargues cues que es fan per passar davant la imatge de la Moreneta hi ha qui ho fa per creences, compleix un personal ritus, i hi ha qui ho fa perquè forma part del programa turístic. Tampoc crec que això perjudiqui la espiritualitat de Montserrat.

Saps que el porcellino de Florència és una còpia, com ho és la lleona enfilada a la columna de Girona, a la que s'ha de tocar el cul si vols tornar a la ciutat. Potser a Còrdova els aniria bé posar-hi una còpia de la columna en comptes de la tanca de metacrilat.
Salutacions cordials.

Albert ha dit...

Jo també he tocat el morro del Porcellino, he visitat el Mannekenpis, he begut aigua de la font de Canaletes... i ara he de pujar a Girona a no se quin cul tocar, que això encara no ho he fet...
però em sembla que això son com dius, ritus turístics amables, que en el fons no es creu ningú.
Però això em sembla diferent, hi ha gent (llegeix les respostes als blogs que et vaig enllaçar) que si espera alguna cosa, una energia, el que sigui, i no es basa en unes creences, una ètica, una moral i una forma de vida que té 2000 anys al darrera, es basa simplement en uns comentaris a internet de algú que va associar cercle + pedra negra + centre de culte = esoterisme.
Per cert, no se si coneixes el Blog d'en Frikosal (Manel Sòria) , però a part de ser interessant en general, te un parell d'apartats genials...
"Teología recreativa", i "Ejercicios espirituales para ateos"
Una abraçada