divendres, 23 de setembre de 2011

L'estació

Em vé de gust recordar aquell lloc. Hi vam ser-hi fa pocs dies.
Un racó de món.
Digne, net. Bell. 
On la solitud es complau del breu pas del tren, només sis vegades al dia.
És l’estació del tren de Vilanova de la Sal. Del tren Lleida - La pobla de Segur.

De Vilanova de la Sal, a la Noguera, surt una petita carretera que va fins a l’estació del tren. Del poble fins a les salines que van donar el nom actual a Vilanova està asfaltada. Més endavant, cap a l’estació, l’única cosa que recorda una carretera, com avui ho entenem, son els pilons que marquen el quilòmetre.
Una carretera era el camí per on passaven els carros. En aquest sentit ho és. Però només en aquest sentit.  Tal vegada va estar empedrada un temps, la qual cosa m’ho fa pensar la quantitat de petites pedres que hi ha, que probablement hagin quedat soltes, en el desús, per les inclemències del temps. Anys i anys.

Després d’haver-hi estat m'he volgut mirar el mapa de l’ICC i, curiosament, encara marca carretera de Vilanova de la Sal a la seva estació. És la LV-9045. Té un recorregut de 7 quilòmetres, que vam fer amb el cotxe. Però, si algú pateix d’anar amb cotxe per segons a on, que no hi vagi. De fet, crec, no hauria d’estar senyalitzada com a carretera, si no com a pista, anomenada, per exemple, “antiga carretera”.

Sabent que per allà no trobaràs a ningú, que no has d’estar pendent del retrovisor, feia anar el cotxe  a la mínima velocitat possible. I ens aturàvem quan volíem.
De fet, “caminàvem” amb les rodes. No amb les cames. Una manera de caminar que, indubtablement, cada vegada emprem amb més freqüència.

El paisatge és bonic. Hom s’hi pot sentir abraçat mentre davalla poc a poc cap a l’estació, a tocar d’un dels braços del pantà de Camarasa. Cap al final, un bosc espès ha aprofitat l’obaga per a créixer esponerós, acollidor en aquest bon temps.



L’estació roman allí, a l’espera que qui aparegui a l’andana sigui un passatger. No tant sols uns excursionistes encuriosits com nosaltres. A l’espera del passatger, no impossible, però altament improbable.
Algú que vulgui anar a Vilanova de la Sal baixarà a aquesta estació, i serà recollit per un conegut o parent que hi baixi per aquella carretera?
Algú anirà a cercar el tren a aquesta estació?

Recordo quan la Generalitat es va fer càrrec d’aquesta línia Lleida - La Pobla de Segur, que Renfe anava a tancar per manca de rendibilitat. Una magnífica decisió, que vaig aplaudir. Una decisió pròpia de qui estima el país i que entén prou bé que la seva vertebració ha d’anar més enllà de la possible rendibilitat d’una via de comunicació. Més si és un ferrocarril.
La línia, és en mans de Ferrocarrils de la Generalitat, de tres trens al dia de pujada fins a La pobla i tres més de baixada fins a l’estació Lleida-Pirineus.

I l’estació de Vilanova ha estat pintada i arranjada, amb els rètols renovats. Les vies netes, els ralls lluents que evidencien el pas dels trens. Les portes, evidentment, tancades.

Tot plegat per a donar la suficient dignitat a una estació de tren. Cal avisar al conductor del tren si s’hi vol baixar. I suposo que es deu haver de fer senyals des de l’andana si es vol que el tren s’aturi per a pujar-hi.
Repeteixo: és una estació digne.

Qui sap si un dia aquesta estació tindrà més moviment?

És un lloc on repenjar una cadira a la paret de l’estació i guaitar les vies, i el braç de pantà proper, i deixar que el temps s’escoli en la serenor i bellesa del lloc.